ADDICCIÓ A LA FEINA

___________________________________________________________________

L'addicció laboral es defineix com la dedicació intensa a la feina i es caracteritza per una implicació excessiva i progressiva a l'activitat laboral. És perd el control respecta als límits de la feina, interfereix negativament en les relacions familiars i socials i s'abandonen les activitats que abans es realitzaven.

Aquest excés de implicació no es justifica per necessitats laborals sinó per necessitats psicològiques. La persona amb aquesta problemàtica va perdent, de forma gradual, l'estabilitat emocional i es converteix en addicta al control i al poder per intentar aconseguir els objectius. Amb el temps, es sentirà incapaç de frenar l'impuls de treballar i produir.

És evident que no tota dedicació intensa a la feina és addicció, pot haver-hi persones que treballen molt però que saben desconnectar-se en el seu temps lliure.

Característiques

_______________________________________________________________________________________________

•  Necessitat irrefrenable de dedicar la vida i el temps a la feina d'una manera central i excessiva     Aquestes característiques porten a sentiments d'insatisfacció o irritabilitat quan s'està allunyat de la feina.
• En aquestes persones, la feina constitueix el centre de la seva vida i el seu refugi quedant tota la resta, inclosa la família, l'oci i la vida social, en un segon pla. És habitual que s'emportin la feina a casa per acabar-la per la nit o els caps de setmana i poden mostrar alguna cosa semblant a un síndrome d'abstinència durant les vacances.

• En un principi, els addictes a la feina es troben còmodes amb aquesta "obsessió"     El seu gran esforç genera promocions i èxits professionals, però a la llarga, la seva vida girarà, únicament, al voltant de l'àrea laboral i començaran a no gaudir d'altres activitats i a no ser capaços de tenir altres interessos.

• Els addictes a la feina tendeixen a negar el seu problema, el que denota una alteració de la realitat     És difícil prendre consciencia de que existeix aquesta problemàtica perquè, socialment, les persones que treballen molt s'associen a responsabilitat i seriositat. Són els familiars i els amics els que donen la senyal d'alarma al descobrir com s'ensorra la seva vida personal.

• Aquesta addicció, freqüentment, pot produir un deteriorament en la persona que la pateix a diversos nivells, però es caracteritza per ser una de les addiccions psicològiques que genera un major debilitament de la salut física, especialment, provoca alteracions cardiovasculars i gastrointestinals relacionades amb l'estrès.

En concret, una personalitat que predisposa a l'addicció a la feina així com a les alteracions cardiovasculars i/gastrointestinals, és el denominat patró de personalitat tipus A.

• Les persones afectades per aquest tipus de personalitat estant constantment implicades en la lluita excessiva i relativament crònica per aconseguir un número il·limitat d'èxits en el menor temps possible.
• Es tracta de persones perfeccionistes, amb un afany desmesurat per triomfar i que necessiten obtenir resultats de les seves accions de manera immediata.

Factors de risc

_______________________________________________________________________________________________________________

• Pressions econòmiques familiars i la por a perdre la feina.
• L'enorme competitivitat que existeix al mercat laboral.
• Forta necessitat d'aconseguir l'èxit i el lloc desitjat.
• Incapacitat per negar-se davant un cap sobre peticions que poden posposar per el dia següent.
• Por als caps prepotens, exageradament exigents i que amenacen constantment a la persona amb perdre la feina.
• L'ambició excessiva pel poder, el prestigi o les possessions.
• Ambient familiar problemàtic que "obliga" a moltes persones a no voler arribar a casa seva.
• La falta d'afectes personals que supleixen amb la feina.

No hi ha una sola causa explicativa del problema sinó una combinació de vàries d'elles.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Els addictes a la feina són molt reticents a considerar que tenen un problema i a ser tractats adequadament. El que els porta a posar-se en tractament és el risc d'emmalaltir, els problemes familiars sobrevinguts per la deixadesa de les seves responsabilitats i les complicacions en la feina com problemes de delegació de funcions o d'excessiva exigència. 

Objectius terapèutics

• Normalització del temps dedicat a la feina     S'haurà de reduir, de manera gradual, les hores que es dediquen a la feina i restablir una jerarquia de prioritats i/o valors i canviar les actituds confrontant les idees errònies que presenta sobre el perfeccionisme i l'èxit.

• Establiment d'un programa d'activitats alternatives     El pacient haurà d'explorar noves fons d'oci/diversió i aprendre a gestionar-ho. També a exercitar-se a no fer res sense sentir-se culpable.

• Es fonamental la col·laboració del entorn i familiars     Amb aquesta col·laboració, el pacient anirà recuperant els aspectes de la seva vida que s'han anat deteriorant.