PROBLEMES DE PARELLA

______________________________________________________________________________

 

La vida en parella comporta un procés d'adaptació i d'adquisició dels recursos necessaris per anar afrontant les dificultats que sorgeixen, tant interpersonals (comunicació, sexualitat, mostres d'afecte...), com les relacionades amb l'entorn (l'economia i despeses, les families properes, educació dels fills.....).

Moltes de les parelles van afrontant i superant els problemes a mesura que evolucionen com a individus,

parelles i pares. Però d'altres es troben amb una sèrie de conflictes que els hi dificulta trobar solucions

adequades. És molt important que la parella sàpiga que té opcions, que no és víctima d'una mala relació i

que s'han de fer responsables de canviar la situació per molt difícil que sembli. 

_________________________________________________________________________________________________________

 

• Gelosia

               La gelosia patològica és caracteritza per una preocupació excessiva i irracional sobre la possible infidelitat de la parella que

                  provoca una intensa alteració emocional i porta a la persona gelosa a desenvolupar una sèrie de conductes de comprobació amb

                  la finalitat de controlar a la seva parella. Aquesta gelosia és desproporcionada en intensitat, recurrent i infundada.

                  És una emoció que sorgeix per voler posseir en exclusiva a la persona estimada. La por a la pèrdua, real o no, planeja com una

                  amenaça.

                  Aquesta gelosia patològica genera un gran patiment a la persona que la pateix, es torna irritable i presenta un fort temor a

                  la infidelitat de la seva parella, organitzant la seva vida diària en funció d'aquest temor. Acaba destruint a la parella si no es

                  posa remei doncs es crea una espiral destructiva que comporta a un deteriorament de la relació i en molts casos la seva

                  dissolució. D'aquesta manera, el comportament del gelós provoca el que finalment tem: la pèrdua de l'ésser estimat.

 

• Problemes d'adaptació de la parella (dificultats de convivència, inadaptació en situacions de canvi com el naixement dels fills, canvis laborals, jubilació.......) 

               Una parella és una unitat formada per dues persones independents que tenen que fer un procés d'adaptació mutu,

                  necessari per poder aconseguir els objectius d'aquesta unió i els mecanismes necessaris per a la seva consecució. Així mateix,

                  la parella tindrà que fer, en el cicle de la seva vida, un altre procés d'adaptació als canvis que vagin sorgint.

                  Per obtenir una bona qualitat de la relació de parella, la flexibilitat i la capacitat d'adaptació és fonamental, portant-se a

                  terme amb voluntat i bona actitud. Per poder adaptar-se, és necessari avaluar la importància de la situació que està generant

                  dificultats i l'efecte que produeix sobre la parella. En qualsevol situació sempre hi ha diverses possibilitats de gestionar-la.

                  En els moments crítics es requereix un procés d'adaptació important. Si la relació és bona i existeix la preocupació

                  perquè la parella es senti bé en la seva convivència, el més probable és que cadascun tracti de modificar el seu comportament

                  per adaptar-se a les expectatives de l'altre en aquells moments de la seva vida en comú més conflictius. En el cas, de que es

                  neguin a canviar la seva actitud i cap dels dos fan un intent d'adaptació, el conflicte es pot convertir en permanent i, com a

                  conseqüència, la qualitat de la relació s'anirà perdent, iniciant una lluita de poders.

 

• Problemes de comunicació

               La comunicació és molt important en una relació de parella, ja que la paraula és una eina que pot ser molt

                  constructiva en la creació d'un projecte de vida en comú, on és important negociar, cedir, arribar a acords i reforçar l'empatia.

                  L'àmbit de la comunicació és molt complex, ja que una persona no només comunica amb la paraula, sinó també amb la seva

                  actitud. Algú pot negar que està enfadat i, en canvi, mostrar amb el seu gest que sí que ho està al romandre en silenci i amb els

                  braços creuats. 

               La incapacitat de la parella per establir una comunicació efectiva és un dels problemes més habituals i pot arribar a

                  danyar la relació. La falta de comunicació pot portar moltes conseqüències negatives, i a la llarga anar debilitant a la parella.

                  Els conflictes en la comunicació de parella són molt comuns i molt perillosos per al seu bon funcionament. En la immensa

                  majoria dels casos, existeix una dificultat (o s'ha perdut aquesta facultat) de parlar l'un amb l'altra.

                  L'habilitat de dir a l'altra part de la parella els seus sentiments i desitjos és bàsic en qualsevol relació. Perquè la relació

                  de parella creixi sana, les esperances, somnis i problemes han de ser compartits.

 

• Pèrdua del sentit de la relació, desil·lusió cap el projecte de parella

                  Per què de vegades s'acaba perdent la il·lusió en la relació de parella? L'amor segueix existint, però no obstant

                  això, es cau en la rutina, en les costums, en les preocupacions diàries de la feina....... Aquests problemes van allunyant fins que

                  es percep que alguna cosa falla, que no se sent amb la mateixa intensitat i que hi ha un buit.

                  La falta d'il·lusió sol arribar poc a poc i recuperar-la no sempre és fàcil, perquè en ocasions poden existir diverses causes

                  ocultes sota aquesta sensació que s'ha de saber afrontar. Altres vegades, el problema pot ser degut a factors personals, a una

                  insatisfacció personal i/o professional que acaba repercutint en la relació de parella. En altres moments però, amaga en

                  realitat una manca real d'il·lusió i fins i tot de desconfiança en el company/a.

                  Davant d'aquesta problemàtica, la parella ha de parar-se i pensar sobre ella. S'ha de tenir en compte que la manca

                  d'il·lusió és el primer graó cap a una ruptura, és un meridià que cal creuar cap a un costat o cap a una altre.

 

• Distanciament en la relació de parella

                  Una parella pot començar a distanciar-se d'una manera subtil, poc a poc, quasi sense donar-se compte, fins que un dia és

                  plenament conscient de que la seva relació ja no és com era el principi. El distanciament en una parella és un moment

                  complex que respon a molts factors, però el que gairebé sempre propicia les primeres diferències són les discussions.

                  És habitual que la parella mantingui diàlegs més o menys intensos a on les emocions afloren, són necessaris i inclòs útils,

                  però en ocasions les postures de cada un d'ells van carregades de certa ràbia i frustració. Es centren en la seva postura i ja no

                  dialoguen, ja no argumenten i el que és pitjor, no escolten pel que al no saber comunicar-se, no saben discutir. Al final són

                  moltes les discussions no resoltes i moltes les necessitats no cobertes entre tots dos i porten com a conseqüència una fase

                  d'apatia.

                  En general, sota el distanciament de la parella el que hi ha són dues persones ferides i dolgudes. El distanciament sovint és

                  una manera de dir, sense paraules, que s'està dolgut. Però aquesta manera d'expressar les coses no és positiu i l'única cosa

                  que se sol aconseguir amb aquest comportament és una fissura que s'obre entre els dos és cada vegada més gran. En aquest

                  punt, moltes persones renuncien a la relació, no lluiten per salvar-la perquè pensen que no val la pena lluitar. És important

                  buscar nous camins que solucionin aquestes diferències.

 

• Dependència emocional

                 No tot  el que es coneix és dependència emocional patològica. Les relacions sanes compten amb un cert grau de

                  dependència que apareix naturalment i les ganes de passar el temps a prop d'una persona estan basades en emocions positives

                  (felicitat, comunicació, projectes en comú.......). La dependència es torna patològica succeeix quan el dependent emocional

                  sent emocions negatives quan no està amb seva parella.

                  La persona depenent es va aïllant, redueix la seva activitat social per entregar-se per complert a la seva parella. Poc a poc,

                  deixa de ser qui és, ja que, en centrar-se tant en l'altre, deixa de pensar en el que desitja o li agrada i comença a viure a través

                  de les necessitats i preferències de la seva parella.

                  La dependència sorgeix de la por a no valer suficient, no poder viure sol, a sentir-se incomplet............ Aquest aferrament

                  patològic origina relacions desequilibrades, conflictives o superficials en les que no és possible desenvolupar el potencial

                  personal creatiu. No obstant això, quan una persona abandona els seus somnis i metes, es comença a difuminar i arriba un

                  punt en què ja no sap si actua de certa manera perquè realment la satisfà o només perquè vol agradar a la persona que té al seu

                  costat.

 

• Infidelitat

               La fidelitat és una de les bases sobre la que es construeix la immensa majoria  de les parelles que mantenen una relació

                  estable, però rarament s'estableix, de forma explícita i clara en què consisteix ser fidel. En moltes ocasions no s'expressen de

                  manera clara els comportaments que són admissibles per a cada un en la relació de parella. Es donen per suposats, és a dir,

                  s'estableixen de forma implícita i per aquest motiu pot ser que el que és infidelitat per al traït no tingui el mateix significat per

                  al que ha estat infidel.

                  La infidelitat és la primera causa de divorci i pot portar a l'angoixa i a la depressió associada a la pèrdua de la parella. El

                  patiment és enorme i apareixen sentiments de ràbia, de ridícul, de víctima........ Les emocions que sent el traït són una

                  reacció al dany que s'ha realitzat al vincle sobre el que es basa la parella. Perd la base segura sobre la que pot realitzar

                  l'exploració de noves conductes i per obtenir seguretat i recolzament en les dificultats que haurà d'afrontar en la seva vida.

                 Quan la parella decideix donar una oportunitat a la seva relació, el primer que es planteja és si és possible o no recuperar

                  la il·lusió i l'amor. Existeix aquesta possibilitat i poder recuperar una relació gratificant, llevat de que no hi hagi cooperació d'un

                  dels membres o que el dany a causa de la traïció sigui massa gran per poder amb ell.

 

• Ruptura de la relació de parella

               Les parelles que decideixen trencar la seva relació passen per una etapa difícil, dolorosa i, generalment, de llarga

                 duració. Les dificultats es fan presents tant per a aquell que decideix interrompre la relació com per a la persona abandonada.                     abandonada. Generalment, el membre de la parella que posa fi a la relació sentirà certa por, dubtes, alleujament i fins i tot

                  culpabilitat, mentre que l'altre es pot sentir traït, pot estar en xoc pels esdeveniments succeïts i, inclòs, la seva autoestima o

                  seguretat es poden veure minvats. Per tant, els sentiments que envaeixen a la parella són molt forts i contradictoris, i a més

                  tenen una càrrega negativa difícil de gestionar.

                 Les emocions experimentades variaran en funció de diferents factors tals com l'existència o no d'infidelitat, de terceres

                  persones, que la ruptura sigui inesperada, que se senti traïció, la fase emocional en la que es troba cada un en el moment de la

                  separació....... S'ha d'analitzar la separació com el final d'una etapa i no viure-la com un fracàs personal. Aprendre a

                  adaptar-se a la nova situació, reparar les ferides i reestructurar-se és la millor opció per poder tirar endavant en la nova etapa

                  que comença.