ANSIETAT DE SEPARACIÓ

___________________________________________________________________________

El Trastorn d'Ansietat de Separació presenta com a tret característic l'ansietat excessiva, molt intensa, persistent en el temps i poc apropiada per l'etapa de desenvolupament del nen relacionada amb la separació o allunyament de la mare, d'ambdós pares o, en general, de qualsevol persona a la qual el nen està lligat a nivell afectiu. Aquesta ansietat també pot aparèixer davant l'anticipació de la separació.

En les situacions en que es produeix o s'anticipa que hi haurà la separació de les figures d'aferrament, el nen mostra ansietat, tant somàtica (palpitacions, enrogiment, inquietud, mareigs, mals de panxa, mal de cap.......) com psíquica (resistència o rebuig a anar a algun lloc, negar-se a dormir fora de casa sinó està al costat de la persona amb la qui està aferrat, por als accidents, a malalties o successos funests per ell o per la figura d'aferrament que poguessin convertir la separació en definitiva.......). 

No s'ha de confondre l'ansietat per separació amb la por als estranys. Un nen pot tenir por a la gent que no coneix inclòs estant la seva mare a la vora o en els seus braços, mentre que l'ansietat per separació es dona encara que no hi hagi gent desconeguda.

L'edat d'inici més freqüent d'aquest trastorn es situa entre els 7 i 9 anys. No obstant, també sol aparèixer durant l'edat preescolar, considerant-se, en aquesta etapa, d'inici primerenc. En nens més grans, és més freqüent la seva aparició durant la preadolescència (10-11 als 16 anys) que en l'adolescència, però si apareix en aquesta última etapa el seu pronòstic és més complicat.

L'adolescència és una etapa en la vida en la que els fills es separen dels seus pares i en el procés de construcció de la seva pròpia identitat és normal que s'identifiquin més amb els seus amics que amb els seus pares. L'ansietat de separació pot interferir aquest procés vital per al seu desenvolupament, limita el creixement normal d'un adolescent i interfereix les activitats diàries com separar-se dels pares, anar a l'escola i fer amics. És habitual que els adolescents neguin les seves preocupacions i temor enfront de la separació. Però, les seves conductes reflecteixen la dificultat per allunyar-se de la llar i la resistència per a realitzar activitats que impliquen major independència.

Amb l'ansietat s'instal·la un circuit de preocupació, por, malestar físic i rebuig a anar a l'escola, que és difícil d'interrompre. Aquest cicle pot progressar a mesura que els símptomes físics empitjoren i quan més temps l'adolescent falta a l'escola, més difícil es fa tornar i superar la por i l'ansietat.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

• Negativa a estar i/o dormir sol     Apareixen problemes per conciliar el son a l'hora d'anar a dormir pel que requereix la presència de la persona d'aferrament o es trasllada a dormir amb aquesta persona en plena nit.
• Presència d'ansietat i resistència a quedar-se sol a casa sense les persones d'aferrament.
• Dificultats importants a realitzar activitats autònomes sense la presència dels pares     Mostra un malestar excessiu per fer encàrrecs o anar sol a algun lloc, dormir a casa d'un amic, anar de colònies.......
• Preocupació excessiva i persistent a perdre les figures d'aferrament o al fet que aquests pateixin un possible dany.
• Presència de conductes d'aferrament (tipus "lapa" o "ombra")     Habitualment va seguint de prop a la figura d'aferrament quan aquesta deambula per la casa.
• Preocupacions o malsons recurrents relacionats  amb la mort, malaltia, accidents, segrests...... de la persona d'aferrament o d'ell mateix si es separa d'aquesta persona.    
• Queixes físiques davant la separació de les figures d'aferrament: mal de cap, mal de panxa, nàusees o vòmits (en adolescents apareixen palpitacions, síncope o vertigen).
• Amenaces autolesivas, símptomes de pànic, súpliques o xantatge emocional, rebequeries (plors, crits, picar de peus)...... quan la persona d'aferrament anticipa o amenaça de portar a terme una separació.
• Resistència a assistir a l'escola amb queixes de tracte inadequat per part de companys o professors, o excuses de queixes somàtiques.

Generalment, els nens i/o adolescents amb aquest trastorn són descrits com de bon caràcter, disposats a agradar i se'ls hi toleren aquests estats de sobredependència. Aquesta problemàtica limita la pròpia capacitat dels pares per realitzar activitats de forma independent i pot afectar a la relació de parella degut a l'actitud exigent o de demanda d'atenció constant que els nens i/o adolescents presenten.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_____________________________________________________________________________________________________________ 

La importància en la detecció i el tractament del Trastorn per ansietat de separació radica en el seu mal pronòstic si es deixa a la seva evolució natural sense tractament. En aquestes circumstàncies, el trastorn tendeix a cronificar-se amb períodes que combina un augment de la simptomatologia amb altres de millora segons la presència de canvis ambientals o en el seu desenvolupament.

Encara que el tractament ha de ser individualitzat posant l'accent en els aspectes més rellevants en cada cas, tots els nens/adolescents amb aquest trastorn han de seguir unes pautes essencials

• Programes conductuals dirigits a incrementar la conducta independent del nen i/o adolescent, promovent activitats graduades que suposen la separació dels pares.
• En els nens més grans s'inclou a l'anterior un tractament dirigit a reduir l'ansietat anticipatòria i augmentar la duració de les activitats graduades.
• Les orientacions als pares resulten fonamentals i els nois es beneficien més del tractament terapèutic si els pares participen en ell aprenent a gestionar l'ansietat del seu fill en la seva exposició a la separació.
• En el cas de que el nen/adolescent presenti greus símptomes ansiosos s'hauria de plantejar la instauració d'un tractament farmacològic.