TRASTORN D'ANSIETAT EXCESSIVA

__________________________________________________________________

 

El Trastorn d'Ansietat excessiva consisteix en la manifestació de preocupacions i pors exagerades, desproporcionades i descontrolades, que no semblen tenir una causa real, que alteren molt la capacitat de funcionar amb normalitat i que es presenten la major part del dia.

És una tendència a preocupar-se per una àmplia gamma de possibilitats negatives, de que alguna cosa dolenta ha de passar.

Un símptoma característic és la denominada "ansietat flotant", que és una ansietat generalitzada, persistent i que no està limitada a una situació particular.

 

Les excessives preocupacions i temors que els nens amb aquest trastorn expressen a diverses situacions de la vida són múltiples i variables. Pateixen constantment per aquestes pors que són poc realistes, és a dir, no estan enfocades a una situació o objecte determinat, doncs van canviant els focus de preocupació amb el còrrer de les setmanes.

 

Simptomatologia

_______________________________________________________________________________________________

 

En els nens, els símptomes són, sovint, més limitats que els dels adults.

• Preocupacions excessives difícils de controlar i que estan referides a les seves competències o destreses, als esdeveniments passats, a possibles circumstàncies futures o a les situacions noves. Poden realitzar freqüents enrabiades davant les situacions de canvi o davant aquelles que es puguin avaluar com perilloses o insegures.

• Actitud excessivament cautelosa i temorosa davant la vida en general, preocupant-se massa pels exàmens, per les relacions amb els amics, per problemes familiars o per la possibilitat de patir algun tipus de dany.

• Intent de complir meticulosament amb les seves obligacions, fer els deures, ajudar a casa, ser puntual.

• Necessitat de constant reafirmació en el que es fa, preguntant sobre aspectes poc rellevants d'activitats habituals que produeixen ansietat o incertesa.

• Expressió d'ansietat per la pròpia capacitat i aptituds en diferents terrenys i de manera especial en el rendiment escolar, amb marcat temor a les crítiques dels companys i professors. Aquests temes van adquirint un caràcter més general amb l'edat. Expressió de por per la no acceptació dels companys en l'escola o en les relacions socials més amplies o des de el punt de vista acadèmic. En els nens, l'ansietat i les preocupacions solen estar més relacionades amb el rendiment o amb la competència en l'escola o l'esport, inclòs quan no estan sent avaluats en el seu acompliment.

• La puntualitat pot ser motiu de preocupació excessiva o els fenomens catastròfics com els terratrèmols o les guerres.

• Les preocupacions i temors s'acompanyen de diversos símptomes psicosomàtics com maldecaps, mals de panxa, nàusees, ofecs, vertigens, sensació d'obstrucció en la gola, taquicàrdia, sudoració, sequedat de boca, trastorns del son...... El nen pot experimentar un estat mantingut d'intens nerviosisme i tensió.

  

Els nens amb aquest trastorn poden mostrar-se obertament conformistes, perfeccionistes, insegurs de sí mateixos i inclinats a repetir els seus treballs per una excessiva insatisfacció ja que senten que els resultats no són perfectes.

Persegueixen l'aprovació dels demés i, per tant, poden mostrar un recel característic i necessiten assegurar-se de forma excessiva de la qualitat del seu rendiment o d'altres aspectes continguts en les seves preocupacions. Durant el curs del trastorn, el centre de les preocupacions pot anar canviant d'un objecte o d'una situació a un altra.

 

Els nens no sempre aconsegueixen expressar com se senten i, en alguns casos eviten dir-ho doncs se senten preocupats o avergonyits. Això els porta a sentir-se sols i/o incompresos.

 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________________________

 

El Trastorn d'Ansietat excessiva en els nens no desapareix per sí sol, sinó que, per contra, quan s'intensifica, predisposa a patir altres trastorns emocionals i, també, dificultats en l'aprenentatge. Per aquest motiu, i per estalviar-li al nen el patiment que comporta aquesta problemàtica, és fonamental el seu abordatge en el moment de la seva aparició, per prevenir el desenvolupament de les complicacions anteriorment especificades.

A més, quan l'ansietat es desenvolupa des de primerenca edat i el nen no rep tractament, és més difícil superar-la en l'etapa adulta.

 

Objectius

• Abordatge familiar     És necessari incloure als pares al tractament per poder aprendre les habilitats específiques que poden utilitzar davant les manifestacions d'ansietat del seu fill i dels seus pensaments ansiosos, perquè puguin ajudar-lo a afrontar les seves pors poc a poc i, en general perquè pugui canviar la seva actitud en front dels problemes.

• Teràpia cognitiu-conductual     És un dels tractaments per l'ansietat més reconeguts per la seva eficàcia. L'objectiu d'aquest tractament és ensenyar al nen habilitats específiques que l'ajudin a gestionar i contenir la seva ansietat a través de l'aprenentatge de diferents tècniques específiques a més de reduir l'estrès innecessari.

• Tractament farmacològic     En alguns casos, quan els símptomes són molt severs i difícils de controlar, es pot recomanar la introducció d'un tractament farmacològic.