LES FÒBIES EN LA INFÀNCIA

____________________________________________________________________

La por en la infància és una resposta a l'ansietat que provoca cert estímul específic en el nen i és molt habitual en aquesta etapa.

Cal distingir les pors de les fòbies en la infància, pel que s'ha d'observar la reacció del nen. Si és una conducta apropiada a la situació o per contra, és una conducta alterada i exagerada. Si a més de ser conductes inapropiades, s'estan mantenint en el temps, es pot dir que el nen presenta una fòbia enlloc de por.

Les fòbies infantils són pors irracionals desencadenades per un objecte o per una situació específica. Tenen un caràcter concret i circumscrit i només apareixen quan s'entra en contacte amb l'estímul temut. La intensitat de la por varia en funció de les circumstàncies d'aproximació a l'estímul fòbic i de les seves característiques. La possibilitat d'entrar en contacte amb l'objecte o situació temudes s'acompanya d'ansietat anticipatòria, de manera que el nen tendeix a evitar-la.

La fòbia genera un intens malestar pel nen i una clara limitació en el desenvolupament d'una vida normal. El nen reconeix que el temor i l'angoixa que presenta són excessius i irraonables, però se sent incapaç d'afrontar-los i com a conseqüència tendeix a evitar l'objecte o la situació que els genera.

Com són irracionals, el simple convenciment amb paraules per tranquil·litzar el nen només s'ha aconsegueix durant un curt espai de temps, seguint la por persistentment i sense que el nen pugui controlar-la per ell mateix.

Les fòbies infantils és caracteritzen per ser extremes i incontrolables i es converteixen en desproporcionades i desadaptatives.

• Desproporcionades. Significa que l'objecte o situació a la que es té por no entranya cap amenaça per el nen.

• Desadaptatives. Fa referència al malestar que experimenta el nen degut a l'elevada intensitat de les seves reaccions davant l'objecte o situació temuda. L'exposició a l'estímul fòbic provocarà en el nen una resposta immediata d'ansietat que li generarà alteracions emocionals i una gran preocupació expressada a través de crits, plors, recerca de la mare.... També podrà experimentar símptomes fisiològics (palpitacions, tremolors, nàusees, diarrees, mareigs, mals de cap, estómac .....)

El nens fòbics no presenten cap símptoma si no tenen a prop l'estímul que temen, si el poden evitar amb facilitat i si no està interferint en la seva vida diària. En cas de no poder evitar-lo, li generarà un important patiment i al seu entorn.

El nen pot portar una vida normal, anar a l'escola, fer els seus deures, jugar, fer les tasques de casa.......però un cop que s'afronta a l'objecte o situació a la que tem, interromp la possibilitat de seguir desenvolupant la seva vida.

Existeixen algunes fòbies que són particularment comuns entre els nens: fòbies als animals, als insectes, als pallassos, a l'ambient natural, a trobar-se en una situació a on sigui difícil rebre ajuda, a situacions a on se senti exposat........... 

Una de les fòbies més freqüents en els nens és la fòbia escolar. El nen presenta mal de cap, mal de panxa i inclòs vòmits per tal d'evitar anar a l'escola. Suplica als pares que no el portin, que anirà desprès o al dia següent, però la mateixa situació es va repetint i en aquest moment no raona davant de res.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Quan les fòbies tenen el seu origen en la infància i no han estat tractades, poden ser un factor de risc per desenvolupar problemes més importants en la vida adulta, pel que un tractament precoç millorarà el pronòstic.

Objectius

• Psicoeducació als pares i al nen     Conèixer l'origen de les pors, com evolucionen i quins són els mecanismes que els perpetuen. Millora la gestió de la fòbia i facilita la seva extinció.

• Teràpia cognitiu-conductal     És el tractament d'elecció. La base d'aquesta teràpia és l'exposició gradual a la fòbia per facilitar el control dels símptomes. És fonamental la participació dels pares en el tractament.

• Tractament farmacològic     Només és necessari si la por i els símptomes derivats d'ella són incapacitants.