SÍNDROME D'ASPERGER EN LA PERSONA ADULTA

_____________________________________________________________________

El síndrome d'Asperger es defineix com un dels trastorns generalitzats del desenvolupament i, com a tal, lligat a pacients en edat infantil.

Però, què passa amb aquelles persones afectades d'Asperger que han arribat a l'edat adulta abans de que poguessin ser diagnosticades correctament? Depenent del seu grau d'afectació, possiblement han estat classificades dintre dels diferents trastorns psiquiàtrics o psicològics, o si la seva afectació ha estat lleu, han pogut passar com a persones excèntriques amb un difícil encaix social.

Les persones amb un síndrome d'Asperger lleu o moderat, a més de ser capaços d'amagar els símptomes, és probable que tinguin parella i fills i que manifestin un rendiment laboral que els hi permeti una vida independent productiva. Freqüentment  només se senten còmodes en la intimitat de les relacions familiars, pel que altres persones no poden veure els problemes que ells i les seves families afronten. Poden semblar divertits i curiosos per les seves peculiaritats, però en l'edat adulta, s'afronten a diferents dificultats a nivell d'interacció social, comunicació i en el acompliment de determinades tasques. Solen presentar una sèrie de problemes associats com depressió, ansietat......, conseqüència de l'absència d'una intervenció precoç i que condicionen la seva felicitat.

Principals símptomes

_______________________________________________________________________________________________

És important destacar que dos persones diagnosticades amb el síndrome d'Asperger, no sempre tenen per què presentar les mateixes característiques o perfil.

Es destacaran els trets principals a tenir en compte.

• Comportament peculiar i dificultats per entendre per què el seu comportament és, en moltes ocasions, inadequat.

• Problemes en l'adaptació social     L'inici, manteniment d'amistats i les normes socials establertes els fan sentir-se confosos. Els hi és difícil detectar les emocions i els sentiments dels demés i expressar els seus propis, el que ocasiona distanciament personal. En les converses, presenten una falta de contacte visual i d'expressió facial i tenen dificultats per comprendre el llenguatge corporal. Com interpreten el llenguatge de forma literal, no solen entendre les bromes, els acudits o el sarcasme. Se senten confosos amb les frases fetes i els hi costa gaudir d'una conversa a no ser que estigui centrada en la seva àrea d'interès.

• En les relacions de parella presenten dificultats en la seva gestió.

• És complicat, per a ells, prendre decisions i, quan més complicades siguin, pitjor. Generalment encara que demanen independència i autonomia, les eleccions bàsiques els hi poden resultar molt difícils. Si saben el que han de fer o el què s'espera d'ells en cada situació, es desenvolupen perfectament. Necessiten viure en un món estructurat i previsible. 

• Es poden centrar en els seus interessos, arribant a ser repetitius i obsessionar-se     Poden arribar a ser summament perfeccionistes en aquests interessos i assolir l'excel·lència en diversos camps.

• La seva autoestima i autoconcepte són ambigus     Poden anar des de mostrar sentiments de superioritat en alguns aspectes a sentir-se totalment confosos i senyalar idees excessivament negatives sobre sí mateixos degut al desconeixement de les seves aptituds i competències. No saben quina és la seva vàlua.

• Incapacitat per planificar i organitzar el seu futur en base a projectes realistes.

• Presenten comportaments repetitius, que de vegades no poden evitar. Si se'ls interromp o no poden fer-los, solen sentir-se molt malament o posar-se molt nerviosos.

• Tendència a fixar-se en els detalls i amb aquesta forma analítica els hi costa entendre la globalitat de les coses.

• En l'àrea laboral, presenten dificultats en el treball en equip ja que tenen problemes per comprendre a l'altra i per entendre les claus socials que l'ajudin a regular la seva conducta. 

ESTRATÈGIES GENERALS DE TRACTAMENT

_______________________________________________________________________________________________

Amb la correcta intervenció terapèutica, els adults amb Trastorn de desenvolupament Asperger, són capaços de prendre consciència de les seves necessitats i, el més important, d'expressar-les.

Objectius

• Comprendre les característiques del seu trastorn. Conèixer i saber que tenen una altra manera de percebre i interpretar el mon.

• Millora de l'autoestima i en l'afavoriment d'un autoconcepte positiu i realista.

• Formació per adquirir habilitats socials i de comportament en el mon laboral i en la seva vida en general a través de l'aprenentatge explícit de tots els detalls necessaris que els caracteritzen. Instrucció en la resolució de conflictes socials i laborals.

• Desenvolupament d'estratègies per mantenir l'atenció.

• Preparació per la consecució dels seus objectius amb la màxima estructuració.

• Adequada orientació vocacional per elegir llocs de treball amb baixa implicació social.