SÍNDROME D'ASPERGER EN LA INFÀNCIA

_____________________________________________________________________

 

El Síndrome d'Asperger és un trastorn del desenvolupament que afecta el funcionament social i a la gama d'activitats i interessos.

 

No hi ha dos nens Asperger iguals i cada cas pot presentar unes peculiaritats especifiques, encara que tots ells mostren problemes en tres aspectes:

• Incapacitat per desenvolupar relacions i habilitats socials.
• Ús inadequat del llenguatge amb finalitat comunicativa.
• Característiques de comportament relacionats amb interessos restringits i absorbents i trets repetitius.

És important destacar que el Síndrome d'Asperger pot estar acompanyat d'altres trastorns entre els que es destaquen el Trastorn per Déficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, el Trastorn motor o de coordinació del moviment, el Trastorn obsessiu - compulsiu, el Trastorn del Aprenentatge no verbal, el Trastorn específic del llenguatge i la Depressió - Ansietat.

 

El nen en Educació Preescolar

_______________________________________________________________________________________________

 

No existeix un quadre únic i uniforme en els primers 3 o 4 anys, pel que els nens amb Síndrome d'Asperger solen gaudir d'un relatiu benestar en aquesta etapa degut a que les seves característiques no es manifesten en tota la seva intensitat i això pot ser un dels motius pels quals no reben un diagnòstic precoç que expliqui els símptomes.

S'ha de tenir en compte que alguns d'aquests nens, especialment els més intel·ligents, poden no presentar, en aquesta etapa cap retràs en el seu desenvolupament a excepció de certes alteracions en l'àrea motriu.

Els seus interessos, la seva característica manera de comportar-se i el seu desig de defensar la seva soledat, encara no s'han afrontat als dels seus companys ni a les de la vida en societat, pel que, possiblement, els pares i els metres, encara que hagin començat a veure certes actituds anòmales o infreqüents, no han arribat a plantejar-se la necessitat de recórrer a un professional.

 

Durant l'etapa de 'Educació preescolar, els nens encara no han adquirit elaborades habilitats socials, ni s'han desenvolupat els conceptes d'amistat, o complicitat i existeix un joc paral·lel i posteriorment cooperatiu en el que el nen amb Síndrome d'Asperger pot desenvolupar-se amb relativa facilitat.

 

El nen en Educació Primària

_______________________________________________________________________________________________

 

Es freqüent que en aquesta etapa el nen encara no hagi estat diagnosticat adequadament i tota la tranquil·litat prèvia anirà donant pas a una nova situació en la que les dificultats i les limitacions seran cada any més evidents. Començaran a presentar-se problemàtiques de conducta (conflictes amb els companys, reaccions inadequades, esclats emocionals, rebequeries desproporcionades) i es notarà que mostren escasses habilitats socials i una manera especial de comportar-se. 

Tot i així el nen pot anar aconseguint progressos importants en l'escola en certes àrees especifiques com la lectura mecànica o el càlcul. Mostrarà un interès obsessiu en algunes àrees que, sovint, pot entorpir el curs normal de la classe.

 

En l'àrea relacional pot mostrar algun interès especial en fer alguna amistat, però tindrà dificultats en mantenir-la ja que el contacte serà superficial, doncs la manca d'empatia, la dificultat en percebre les emocions dels demès i de comprendre les claus socials serà un fort impediment i provocarà un distanciament progressiu que farà augmentar la seva soledat. Els seus jocs i interessos són limitats i poc afins als dels altres nens.

 

El nen en Educació Secundària

_______________________________________________________________________________________________

 

Quan un alumne Asperger arriba al Institut s'afronta, al menys, a dos desafiaments simultanis, per un costat, l'entrada a una nova etapa evolutiva, l'adolescència i, per un altra, el pas de l'Educació Primària a la Secundària.

Tot això suposarà una gran quantitat de canvis que li podran crear immenses dificultats si no es maniobren de manera apropiada, un augment de les tasques escolars que s'han de fer a casa, exigència de més autonomia, increment del nivell d'abstracció, menor atenció individualitzada...........

 

En moltes ocasions, les excessives demandes en l'àrea social i acadèmic poden portar a l'aparició de diverses alteracions emocionals i comportamentals.

 

ESTRATÈGIES GENERALS DE TRACTAMENT

_______________________________________________________________________________________________

 

No existeix cap tractament únic que sigui el millor per tots els nens amb Síndrome d'Asperger, ja que tots ells tenen unes peculiaritats que els fan diferents uns dels altres, però quan més aviat comencin amb un tractament adequat, podran desenvolupar una sèrie de capacitats i habilitats d'adaptació que els ajudarà a que la seva vida sigui una mica més fàcil.

Els programes terapèutics els hi ensenyen a manejar millor les seves emocions i a entrenar-se en els contactes socials.

 

Objectius

• Estratègies d'anticipació de situacions.
• Prevenció de situacions d'assetjament escolar o abús per part dels altres nens.
• Programació d'activitats en funció de les necessitats i possibilitats individuals.
• Fomentar un clima positiu, de valoració de les possibilitats i capacitats.
• Preveure problemes en l'aprenentatge a nivell general i/o les causades per dificultats atencionals.
• Aprenentatge explícit d'alguns tòpics, especialment els que estant relacionats a les convencions socials implícites.
• Promoure la interacció social amb con la guia del adult.