TRASTORN NEGATIVISTA DESAFIANT

____________________________________________________________________________

No és estrany trobar conductes desafiants o d'oposició al llarg d'un cicle evolutiu normal en qualsevol nen. En la majoria dels casos, l'educació dels pares i altres situacions socialitzadores com l'escola solen reconduir aquestes manifestacions cap a conductes normalitzades.

Però hi ha nens en que aquestes conductes desafiants es mantenen en el temps i presenten una dimensió o forma que no es correspon amb el que s'esperava per la seva edat. És, aleshores, quan es pot dir que presenten un trastorn clínic. 

La simptomatologia d'aquest trastorn sol detectar-se entre els 3 i els 6 ó 7 anys, sent el seu diagnòstic més consistent un cop superada la etapa preescolar.

Els símptomes negativistes solen manifestar-se principalment en l'ambient familiar, però amb els pas del temps poden produir-se en altres ambients.

La conducta desafiant i d'oposició d'inici precoç sol ser persistent i en molts casos pot estar associada a altres trastorns.

Si no es resol, en l'adolescència solen aparèixer greus problemes de conducta que no tant sols es manifesten en l'àmbit familiar. En l'escola són particularment resistents i desagradables, presentant dificultats tant en les relacions amb els professors com amb els amics.

Presenta un millor pronòstic quan l'edat de començament és més tardana, el diagnòstic i tractament realitzat el més aviat possible i no existeix associació amb altres trastorns.

Expressió dels comportaments negativistes i desafiants

_______________________________________________________________________________________________

• Amb conductes de passivitat extrema     Es manifesten a través de l'expressió de comportaments que consisteixen en no obeir sistemàticament, mostrant-se passius o inactius.

• Amb conductes oposicionistes extremes     Es caracteritzen per una tossuderia persistent, resistència, mala tolerància a les ordres, una negativa a comprometre's i a cedir o negociar. Hi ha una tendència deliberada a sobrepassar els límits o normes establertes, acceptant malament o culpabilitzant als altres dels seus propis actes, usualment ignorant ordres o discutint. Manifesten verbalitzacions negatives, insults, hostilitat o resistència física amb agressivitat cap a les figures d'autoritat. A més de dirigir la seva hostilitat cap a les figures d'autoritat, també poden expressar-la als companys d'escola, molestant-los deliberadament sense causa aparent o per motius insignificants, insultant, actituds de menyspreu........

Davant d'aquesta situació, els pares i/o els mestres es senten indefensos i es troben incapaços de fixar uns límits que continguin les terribles rebequeries i amenaces venjatives dels nens que pateixen aquest trastorn.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

L'avaluació consistirà, primer, en detectar si és un trastorn de la conducta negativista desafiant o bé si aquesta és conseqüència d'un altre trastorn principal (depressió, dificultats de comprensió en els trastorns del llenguatge, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, trastorns adaptatius.......).

La valoració a nivell psicològic comprèn diferents instruments amb l'objectiu de determinar el nivell de gravetat de les conductes agressives que es manifesten a casa i a l'escola  i establir un tractament terapèutic individualitzat.

El tractament va dirigit tant al nen com a la família

• Els pares són els primers en patir les conseqüències del trastorn.  El malestar que es genera sol ser important i la tasca d'educació del nen és molt difícil. No és estrany, doncs, que una part dels objectius del tractament sigui entrenar als pares en l'aprenentatge d'estratègies per poder regular i atenuar la simptomatologia pertorbadora del seu fill. Es tracta de que els pares aprenguin a ser més eficaços amb el nen desenvolupant noves habilitats i eliminant els mètodes improductius.

• La intervenció individual depèn de l'edat del nen però sempre té com objectiu augmentar la seva capacitat en resoldre els problemes i gestionar les seves emocions, en aprendre noves habilitats de comunicació i d'afrontament a situacions difícil i en l'aprenentatge d'estratègies de control de la ira i el impuls agressiu. Aquestes estratègies terapèutiques han d'adaptar-se a l'edat del nen.

• El tractament no és curt ni fàcil doncs requereix temps establir noves estratègies educatives i nous patrons de comportament en el nen.