DEPRESSIÓ INFANTIL

_________________________________________________________________________________

La Depressió és un trastorn del estat d'ànim que afecta també als nens. La seva falta de maduresa els fa més vulnerables, i no sempre saben descriure el que senten. La prevalença de la depressió infantil és similar a la de la depressió en els adults.

És un trastorn altament incapacitant i genera un elevat nivell de malestar, però si es té en compte la falta de maduresa emocional i la manca de recursos per manejar les seves pròpies emocions, es comprendrà que en el cas dels més petits aquest trastorn pot ser altament interferent en el seu desenvolupament.

Els nens poden comunicar o mostrar sentiments de infelicitat, tristesa, desànim, irritabilitat, però la majoria es recupera ràpidament d'aquests estats d'ànim. No obstant, un petit percentatge d'ells cursarà amb símptomes depressius i requeriran tractament específic.

La depressió en nens pot ser severa i de llarga duració interferint en tots els aspectes de la seva vida diària, des del rendiment escolar fins a les seves relacions amb amics i familiars.

El començament de la depressió pot ser sobtat o gradual i els símptomes varien segons la personalitat del nen i etapa de desenvolupament en la que es troba. Sovint es presenta amb una disminució del rendiment escolar, un canvi notable en la seva manera de comportar-se o símptomes físics inespecífics.

Símptomes principals

_______________________________________________________________________________________________

• Estat d'ànim depressiu o irritabilitat elevada. Poden mostrar una expressió facial trista amb escassa comunicació visual o conducta agressiva o accions que demostren hostilitat.
• Tristesa freqüent o episodis de plor.
• Disminució del seu interès en activitats, o dificultats per divertir-se en activitats que prèviament eren les seves favorites, incapacitat per gaudir amb el joc o amb les activitats escolars.
• Avorriment persistent.
• Aïllament social o falta de comunicació.
• Falta d'energia. No juga, rebutja anar a l'escola, a casa se'l veu desanimat, cansat, no parla.
• Pèrdua de confiança i autoestima, sentiments d'inferioritat, autodesvalorització, sentiments de culpa excessius o poc apropiats per coses dolentes que puguin passar.
• Sentiments de desesperança.
• Sensibilitat extrema al rebuig o poca resistència davant els errors.
• Dificultat per concentrar-se o prendre decisions, que en el cas dels nens es tradueix en problemes de conducta o en un sobtat baix rendiment escolar.
• Absències freqüents en l'escola o disminució del rendiment escolar.
• Canvis importants en els hàbits alimentaris o del son.
• Activitat psicomotriu agitada o inhibida
• Variacions de pes (en els nens, generalment, es dona un augment).
• Queixes freqüent sobre problemes físics (mal de cap, de panxa, mareigs, nàusees......) en els que no es troba causa mèdica.

Aquests símptomes també poden presentar-se en un quadre de dol davant la pèrdua d'un ésser estimat. El tractament consistirà en proporcionar al nen el context adequat per l'expressió i sentiments vinculats a la pèrdua i així poder integrar el què ha passat en la seva vida.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

El tractament de la Depressió infantil ha de ser individualitzat, adaptant-lo al nen i a la seva fase de desenvolupament, tenint en compte el seu funcionament i la seva maduració. El tractament és psicològic i segons la intensitat dels símptomes pot combinar-se amb un tractament farmacològic.

• Des de el punt de vista psicoterapèutic, se inclouen les tècniques cognitiu-conductuals amb les que s'ajuda al nen a detectar i modificar les alteracions derivades de la manera sobre com interpreta certs esdeveniments que envolten la seva vida. També se li ajuda a gestionar adequadament les seves emocions i a identificar els conflictes generadors del seu estat depressiu i les causes que el mantenen.

• És indispensable que en el tractament s'involucrin els pares per intervenir en l'entorn del seu fill. Se'ls proporciona la informació i les destreses necessàries perquè ofereixin al nen les respostes mes adequades.