TRASTORN DE HIPERSENSIBILITAT  SOCIAL

_________________________________________________________________________

La desconfiança davant els estranys és un fenomen normal en la segona mitat del primer any de vida, i és normal en la primera infància un cert grau de inquietud social o ansietat quan els nens es troben en situacions noves, estranyes o amenaçadores per a ell. 

El Trastorn per Hipersensibilitat Social és defineix com la tendència que presenta el nen a experimentar sensacions d'ansietat extrema al relacionar-se o coincidir amb persones desconegudes.

Tot i que el contacte amb desconeguts sol ser una situació no massa agradable per la majoria dels nens, en aquest trastorn experimenten nivells anormalment elevats d'ansietat quan es troben amb gent que no coneix.

Així mateix, l'ansietat que experimenta el nen en aquestes situacions el condueix sistemàticament a evitar el contacte amb desconeguts i interfereix en el desenvolupament d'habilitats socials adequades i, per tant, en l'increment de l'autoavaluació negativa, produint-se conductes d'evitació en una varietat de situacions socials.

També poden presentar una interrupció en el desenvolupament del seu funcionament que, a llarg termini, pot comportar un mal ajustament en l'adolescència i en l'etapa adulta.

Així doncs, el Trastorn per Hipersensibilitat Social, que sol aparèixer a l'inici de l'escolarització, no es definiria per la timidesa o l'absència de predisposició a relacionar-se amb desconeguts, sinó en experimentar un estat en el qual el nen queda totalment atordit i governat per les seves sensacions d'ansietat quan es veu exposat a aquestes situacions.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

El símptoma predominant és la tendència del nen a evitar el contacte amb persones desconegudes, el que interfereix en la seva vida social. Las manifestacions clíniques poden variar segons l'edat.

• Temor persistent o recurrent o un comportament d'evitació davant els estranys, principalment adults o companys. Aquest temor s'acompanya d'una dependència als pares o a altres familiars.
• Quan s'han de confrontar situacions socials, apareixen símptomes d'ansietat intensos, predisposant, en alguns casos, a un atac de pànic.
• Pot succeir que la situació es vegi agreujada per un sentiment de vergonya pels símptomes. Solen pensar que els demés els jutgen negativament i mostren un temor intens a la crítica i a la humiliació en públic. La possibilitat de poder fer alguna cosa o actuar d'una forma que pugui resultar humiliant pot generar una ansietat excessiva.
• L'evitació o el temor a trobades socials és de tal grau que desborda els límits normals per la seva edat i s'acompanya d'una incapacitat social clarament significativa que interfereix el natural desenvolupament de les relacions interpersonals.
• En nens més petits s'expressa en forma de plor, oposició, enrabiades i una necessitat imperiosa d'evitar la situació social. Els nens més grans poden mostrar-se excessivament tímids en els ambients socials allunyats de la família, eludir els contactes amb els demès, refusar participar en jocs d'equip i mantenir-se típicament en una posició de segona línia en les activitats socials.
• Presencia d'un baix estat d'ànim i poca confiança en les seves habilitats.
• No hi ha reconeixement que la por és irracional.

Com que és un trastorn que té major expressió externa i produeix menors molèsties als pares i professors, es fa difícil que aquests identifiquin el patiment del nen i, en molts casos, s'atribueix el seu comportament a trets de personalitat com la timidesa.

El diagnòstic precoç té gran importància per diversos fets

• La influència negativa, per la seva precoç aparició, en importants processos del desenvolupament del nen.
• La freqüent evolució a convertir-se en permanent. Aquesta situació es deu, en gran part, al fet que no es consulta freqüentment per aquest trastorn o es va a la teràpia en fases ja avançades
• La seva elevada possibilitat a que s'associï amb altres tipus de problemàtiques que apareixen en aquestes edats com el fracàs escolar, pèrdua d'interès en els estudis, l'ús i/o l'abús de substàncies, trastorns del comportament........ 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________