PORS NOCTURNES

______________________________________________________________________

Les pors nocturnes solen ser bastant freqüents en l'etapa preescolar. Un nen pot resistir-se a anar a dormir per diversos motius: pot tenir por a la foscor o de no despertar, als monstres, al soroll, als lladres, als animals.........., per la qual cosa se sent insegur quan està sol, trobant-se incapaç de dormir sense la presència del adult. Aquests són els anys en que la seva capacitat imaginativa s'ha disparat, el que significa que ara pot imaginar coses noves que el poden espantar.

A l'hora d'anar a dormir li pot ser difícil desconnectar la seva imaginació ja que encara està aprenent a diferenciar la realitat de la fantasia.

Aquestes pors solen calmar-se amb la presència dels pares i acostumen a desaparèixer sense arribar a constituir un problema important, sempre que els pares tractin de comprendre al seu fill i el tranquil·litzin perquè es pugui sentir protegit.

Però hi ha nens en que aquestes pors no desapareixen amb l'edat i repercuteixen negativament en ells i en l'entorn. Els impedirà gaudir d'activitats que són típiques per la seva edat com dormir a casa d'un amic, passar la nit fora durant un excursió escolar......

A més, s'afegeixen els problemes ocasionats a nivell familiar, ja que la insistència de dormir acompanyats poden provocar una sèrie d'alteracions en la dinàmica de la família.

• Discussions     De vegades, els pares no estan d'acord en si han de cedir al desig del fill.
• Interferències en les tasques     Un nen amb por a la foscor pot tardar en anar a dormir quasi una hora més que un altra que no la tingui, el que pot impacientar als pares i interferir en les seves rutines.
• Cansament     El cansament desprès d'una nit amb freqüents cridades als pares és considerable.

Si s'ha fet tot el possible per tranquil·litzar al nen i encara segueix amb moltes pors i aquestes van en augment, pot ser que aquestes pors hagin creuat la línia del desenvolupament normal i el nen estigui patint un problema emocional que requereix atenció.

Per tant, en els casos en que la por es converteix en un problema per al propi nen i per a la seva família, és recomanable demanar ajuda per tal de superar-lo.

Signes reveladors de la existència de problemàtica en aquesta àrea

_______________________________________________________________________________________________

• Plors que duren més d'uns minuts i que es repeteixen, convertint una por normal en desproporcionada.
• Evitar afrontar la por utilitzant qualsevol cosa.
• No voler quedar-se al seu llit, no poder conciliar el son per què està realment espantat i no per què vulgui, simplement, quedar-se despert fins tard.
• Regressió en hàbits adquirits (tornar-se a fer pipí al llit, tornar a xuclar-se se el dit, .....).

Quan les pors són extremes o persistents durant la nit, aquestes poden ser el resultat d'un succés pertorbador (familiar, escolar, social) per als nens. Es consideren que són un problema psicològic, quan experimenten aquests temors amb una ansietat elevada, eviten situacions relacionades amb ells i alteren, significativament, el funcionament normal en l'escola (tenen problemes per concentrar-se o fer els deures), amb els amics (deixen de realitzar activitats amb ells degut a aquestes pors) o amb la família.

En aquestes circumstàncies, seria molt convenient que els pares busquessin ajuda professional doncs aquestes pors extremes o persistents que es produeixen durant la nit, estarien repercutint negativament en el desenvolupament del seu fill i en la seva vida quotidiana.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Cada nen és diferent pel que el tractament terapèutic s'ha d'adaptar a l'edat, capacitació intel·lectual, motivació i d'altres característiques del nen.

La intervenció va dirigida tant al nen com als pares.

•  S'ha de viure la situació del nen amb tranquil·litat i no mostrar-li preocupació o angoixa. Si el nen veu als seus pares excessivament preocupats augmentarà la seva tensió.

•  S'ha de identificar el que li està produint la por al nen i un cop identificat s'aplicaran les tècniques psicològiques més apropiades per el tipus de por i ajustades a l'edat i a les seves característiques.

• Els pares tenen un paper molt important en la solució d'aquests problemes ja que l'aniran acompanyant en tot el procés terapèutic i seran els que aplicaran, a casa, les tècniques recomanades pel professional.