PSICOSOMÀTICA EN LA INFÀNCIA

_____________________________________________________________________________

En un sentit ampli, s'entén que la somatització es refereix a un procés que porta a la persona a buscar ajuda mèdica per símptomes físics que són erròniament atribuïts a una malaltia orgànica. Es descriu com la tendència a experimentar i manifestar el malestar psicològic a través de queixes somàtiques.

Quan, per diverses causes, el nen té dificultada la capacitat de comunicar els seus sentiments, poden aparèixer els Trastorns per Somatització.

La presència d'una somatització no exclou una patologia mèdica, ja que factors psicològics poden agreujar o cronificar una malaltia mèdica. Els nens, de la mateixa manera que en els adults, diverses malalties i símptomes estan relacionats amb factors psicològics i conflictes. Aquests factors poden ser la causa del símptoma o malaltia física o bé poden actuar com agreujants o influir en el manteniment de la malaltia al llarg del temps.

Freqüentment, la simptomatologia orgànica en la infància, té una relació temporal amb determinats esdeveniments vitals estressants com serien un entorn escolar molt exigent, obstacles per poder afrontar situacions tensionals,  conflictes familiars, escolars o dificultat per fer front a determinades situacions socials.......

La dificultat en l'expressió de les emocions a través de les paraules és un dels factors més importants en l'origen de la comunicació del malestar emocional a través dels símptomes.

Factors de risc

_______________________________________________________________________________________________

• Factors genètics i familiars     El trastorn psicosomàtic té una elevada prevalença familiar, de tal manera que els nens i altres membres de la família solen compartir símptomes similars, ja siguin queixes físiques en general, dolor abdominal o mal de cap.

• Esdeveniments estressants     Alguns problemes físics i tractaments mèdics actuen com desencadenants dels trastorns psicosomàtics. Per altra banda, els estressors psicosocials també els poden desencadenar o mantenir.

• Trets de personalitat i estils d'afrontament     Les característiques de personalitat poden ser precursors d'aquests trastorns. Quan aquests trets de personalitat són molt marcats, dificultaran l'adaptació emocional i conductual del nen als problemes i a l'estrès de la vida diària.

Característiques principals de la personalitat

_______________________________________________________________________________________________

• Perfeccionisme
• Altes expectatives personals
• Hiperresponsables
• Elevada autoexigència
• Tendència a negar les seves ansietats
• Sensibilitat
• Inseguretat
• Ansietat
• Amb famílies felices sense problemes aparents, a on els conflictes també són negats o relegats.
• Tendència a utilitzar estratègies d'afrontament negatius i/o passius, com per exemple, una excessiva resignació.

Queixes apreses     La intensa atenció i cura per part dels demés o la disminució de les responsabilitats (benefici secundari) poden enfortir les queixes somàtiques. Si els símptomes somàtics són reforçats és probable que aquestes conductes persisteixin. Un nen pot aprendre els beneficis d'assumir el rol de malalt i pot refusar a que els seus símptomes cedeixen. L'augment de l'atenció dels pares o l'evitació de pressions escolars no gratificants poden reforçar encara més els símptomes. Per al nen, la presència d'un familiar malalt pot servir-li com a model per aprendre els guanys d'emmalaltir.

Trastorns psicosomàtics més freqüents en la infància

_______________________________________________________________________________________________

• Trastorns cutanis            Èczemes. Alopècia. Sudoració excessiva.
• Trastorns digestius         Dolors de panxa, Sensació d'ennuegament. Nàusees. Dificultat o molèstia al deglutir. Colon irritable.
• Trastorns neurològics     Mals de cap. Migranyes. Tremolors. Vertigens. Sensació de formigueig. Adormiment en les extremitats.
• Trastorns respiratoris    Opressió toràcica. Hiperventilació. Dificultat per respirar.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

La intervenció terapèutica en els processos psicosomàtics en la infància no és senzilla. És important que tant el nen com la família entenguin que els símptomes físics no es resolen únicament amb un tractament mèdic.

• Abans de l'abordatge psicoterapèutic, és fonamental i prioritari atendre la simptomatologia somàtica com si fos exclusivament orgànica.

• El tractament s'inicia amb una avaluació clínica individual o familiar del problema per arribar a un diagnòstic precís i una indicació del tractament adequat doncs aquest ha de ser individualitzat.
• • Història evolutiva i desenvolupament psicosocial del nen.
  • Història familiar.
  • Valoració de la presència de factors estressants.
  • Avaluació del estat psicològic del nen.
• L'objectiu terapèutic es que el nen trobi una altra manera d'afrontar les situacions que li suposen un conflicte, sobre tot, aquelles que són el desencadenant de la seva simptomatologia. S'intentarà modificar aquells aspectes de la personalitat que incideixen en el seu malestar i els aspectes psicològics que intervenen com a desencadenants dels símptomes somàtics.