TRASTORNS PSICOSOMÀTICS

_______________________________________________________________________

El terme Psicosomàtica s'utilitza per referir-se a un determinat trastorn físic a on els factors psicològics juguen un paper molt important, és a dir, quan contribueixen, en diferent mida, a la iniciació, evolució o empitjorament d'una determinada malaltia orgànica o d'un patiment físic.

En general, es tendeix a pensar que les alteracions psicològiques només causen tristesa, angoixa, plor, sentiments negatius i altres símptomes que no tenen que veure amb el cos, però aquesta idea és errònia ja que les emocions influeixen en l'organisme, de la mateixa manera que aquest influeix en les emocions.

Per entendre la naturalesa i símptomes dels Trastorns Psicosomàtics és indispensable considerar la ment i el cos com un tot integrat. D'aquesta manera, apareixen els trastorns psicosomàtics, influenciats per l'estat psíquic de la persona i que poden afectar tots els aparells o sistemes orgànics. Serien el factors psicològics els que exercirien un pes més determinant.

Trastorns psicosomàtics més comuns

_______________________________________________________________________________________________

• Trastorns cutanis                    Acne, Dermatitis, Alopècia, Èczemes, altres Alteracions cutànies.

• Trastorns respiratoris            Asma bronquial, Hiperventilació.

• Trastorns gatrointestinals      Gastritis, úlcera, Colitis, Estrenyiment, Diarrees.

• Trastorns osteomusculars      Torticolis i Cefalees tensionals, que es manifesten com un mal de cap, migranyes, que afecta també als músculs del cap i del coll. Mals d'esquena. Dolor en les extremitats, abdominals, en les articulacions, en el pit.

• Mareigs, vertigens.

Conseqüències originades per de la influència dels factors psicològics en una determinada malaltia mèdica

_______________________________________________________________________________________________

• Alteració en el curs de la pròpia malaltia.
• Interferència en el seu tractament. 
• Constitueix un factor de risc addicional per la salut de la persona.
• Agreuja els símptomes de la malaltia a través de respostes fisiològiques associades a l'estrès.

Factors que influeixen en l'aparició d'un Trastorn Psicosomàtic

_______________________________________________________________________________________________

• Característiques personals del pacient.
• Personalitat que dificulta expressar sentiments. Al no expressar els estats d'ànim negatius, es poden inhibir o activar sistemes orgànics que, mantinguts en el temps, poden donar lloc a un trastorn psicosomàtic com una via d'escapament per expressar l'emoció.
• Presència d'estressos ambientals i de respostes fisiològiques associades a ells.
• Dificultats per afrontar factors estressants generals. 
• Estratègies d'afrontament negatives.
• Conductes relacionades amb la salut.

Habitualment, els pacients amb un Trastorn Psicosomàtic estan convençuts de que la seva malaltia és física i real i no entenen massa bé que és el que els passa. Realitzen un llarg recorregut per diferents especialistes mèdics sense que ningú pugui trobar l'origen i/o la causa dels símptomes que presenten. En ocasions, arriben a la consulta del professional en salut mental com a últim recurs, mostrant-se reticents, doncs als pacients amb aquest tipus de trastorn, al principi els hi costa molt creure que un símptoma físic tingui una causa psicològica i no entenen com aquest professional els pot ajudar.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Abans de l'abordatge psicoterapèutic, en els casos associats a malalties orgàniques, és fonamental i prioritari atendre la simptomatologia somàtica acudint a l'especialista mèdic corresponent. 

La intervenció terapèutica en aquests casos és farmacològica i psicològica. 

• El tractament s'inicia amb una correcta avaluació. S'ha d'entendre d'a on provenen les molèsties físiques i canviar allò que les provoca.

• Tenint en compte que els factors psicològics són els que exerceixen la influència més determinant en els Trastorns Psicosomàtics, l'enfocament terapèutic més recomanat és la psicoteràpia, la qual s'adapta al tipus de pacient i símptoma. La teràpia cognitiu-conductual és la que ha aconseguit els millors resultats a l'hora de fer front a aquest tipus de trastorns amb la finalitat de que el pacient aconsegueixi controlar els seus nivells d'ansietat i no utilitzi el seu cos com a via de descàrrega dels seus  conflictes emocionals o psíquics.

Objectius Terapèutics

• Comprensió de com un factor psicològic causa un símptoma clarament físic.
• Modificació d'aquells factors psicològics i característiques de personalitat que influeixen en la forma com el pacient afronta les situacions conflictives amb les que es troba.
• Intervenció sobre les situacions estressants que no funcionen be: situacions ambientals i relacionals.
• Reconèixer les emocions i poder expressar-les. Aquest aspecte és fonamental per aconseguir la recuperació.
• Dotar d'eines per identificar emocions, prendre consciència de quines coses estan passant i poder expressar-les.
• Entrenament en gestió de les emocions, especialment l'agressivitat.
• Reducció dels estats d'ansietat i depressius que puguin estar associats, proporcionant sentiment de control.
• Estratègies d'afrontament a la malaltia física.