Dra. Elisenda Roig
Loreto Mir (psicòloga clínica)
TERRORS NOCTURNS
______________________________________________________________________
Els Terrors nocturns són un tipus de trastorns del son i es presenten amb menys freqüència que els malsons, no obstant, tenen també una alta incidència en els infants. Normalment, aquest trastorn s'inicia en una edat compresa entre els 4 i 12 anys remetent espontàniament durant l'adolescència.
Són episodis de despertar sobtat que solen succeir en el primer terç de la nit i estan associats a una de les fases del son. Són molt alarmants i afecten principalment als nens. Consisteixen en una vivència terrorífica que provoca que el nen passi, de forma brusca, d'estar profundament dormit a cridar i a incorporar-se en el llit.
Durant l'episodi de terror nocturn, és habitual que el nen s'assegui sobtadament en el llit o s'aixequi i comenci a cridar, a plorar i a demanar auxili d'una manera agitada, amb una expressió de terror en la cara i signes d'una intensa angoixa. Encara que tingui els ulls oberts i en moltes ocasions fixes en un punt, no està totalment despert, diu coses que no sempre són comprensibles, no respon als estímuls externs (per exemple, no contesta als pares quan li parlen), o bé no contesta coherentment a la preguntes que se li fan i no reconeix a les persones que estan als seu costat. La respiració i el ritme cardíac es poden accelerar i començar a suar, a agitar-se i a comportar-se com si estigues summament alterat i espantat.
A diferència del que passa en els malsons, no se'l pot despertar fàcilment malgrat els esforços dels pares que intenten fer-lo sortir d'aquest mal moment. Si finalment s'aconsegueix, el nen es mostra confós, desorientat durant uns minuts i amb una certa sensació de temor però no tant acusat com en el cas dels malsons. Si no es desperta totalment pot tornar a dormir-se de manera immediata.
Al dia següent, lo normal és que no hi hagi record del terror nocturn perquè l'episodi passa mentre el nen està dormint i no té imatges mentals que reviure. Si recorda alguna cosa, els continguts no són gaire elaborats i només pot explicar alguna escena aïllada de terror.
La gravetat dels terrors nocturns no es troba tant en el fet en sí mateix, sinó en les conseqüències que pot tenir sobre la salut del nen i la interrupció sobtada i repetida del son durant la nit. El número de vegades que es produeix al llarg de la setmana, les lesions que pot patir al donar-se cops contra mobles u objectes o al caure del llit, o als símptomes associats, indicaran la gravetat del trastorn i si és necessari prendre mesures per evitar aquests efectes secundaris.
INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA
_______________________________________________________________________________________________
És important establir clarament el diagnòstic diferencial amb els malsons ja que són trastorns diferents però que s'expressen en el mateix àmbit que és el son.
- En els casos lleus, els nens no presenten grans dificultats. El terror nocturn serà un fenomen aïllat i entre les causes probables estaria la base genètica ja que aquest trastorn pot ser hereditari, així com haver patit febres, tenir acumulada una falta de son o estar originat per algun moment d'angoixa, desapareixent una vegada resolta la circumstància que l'origina.
- Quan els terrors nocturns, per la seva freqüència i/o intensitat constitueixen un problema pel nen, és quan es fa necessària la intervenció del professional de la salut. Fets traumàtics com hospitalitzacions, separació dels pares, mort d'un esser volgut, problemes a l'escola o en un altra àmbit, són factors de risc que poden desencadenar i mantenir els episodis doncs generen una forta tensió emocional.
La intervenció terapèutica anirà dirigida a regular els nivells d'estrès del nen i a ensenyar-li a fer front les tensions diàries perquè
aquestes no s'acumulin i sorgeixin durant l'etapa del son.
També són necessàries l'aplicació de tècniques que ensenyin al nen a afrontar els somnis que li provoquen ansietat.