TRASTORNS PER TICS EN LA INFÀNCIA

___________________________________________________________________

Els tics són moviments involuntaris, bruscs, curts, repetitius i ràpids que es manifesten en  qualsevol grup muscular. Estan considerats com el trastorn del moviment més freqüent en la infància. En ocasions, es pot anticipar la seva aparició i, amb molta concentració, es poden controlar, però de forma molt limitada. L'intent per controlar-los comporta, a més, molta angoixa per al nen.

Tal i com s'ha especificat, els tics poden afectar a qualsevol a múscul, encara que els més freqüents són el parpelleig, estossec, tos persistent, espetec de llengua, moviments mandibulars, aixecada de celles, moviments de cap, elevació de les espatlles......

Possiblement, els nens no són conscients dels seus propis tics fins que altres persones els hi diuen. Segons el tipus de tic, els nens poden sentir-se trists o preocupats al sentir que no poden controlar-los. Poden aparèixer sentiments de vergonya o culpabilitat al ser cada vegada més conscients dels moviments que fan. Poden sorgir les burles en l'escola, situació que pot inestabilitzar encara més al nen.

Classificació dels tics

_______________________________________________________________________________________________

• Tics motors simples    Són els més freqüents. És un moviment breu i aïllat i dintre d'aquest grup estarien ser el parpelleig, les sacsejades verticals u horitzontals de cap, encongiment d'espatlles..... Quasi sempre afecten al cap, coll i membres superiors.

• Tics motors complexos    Són moviments més elaborats i complicats, que poden semblar voluntaris. Afecten a varis grups musculars amb la finalitat de realitzar una acció concreta i són menys freqüents. Entre ells estarien gratar-se, tocar objectes, picar-se a sí mateix, saltar, trepitjar.

• Tics verbals simples    Afecten a la fonació. Es caracteritzen per l'aparició de sons aïllats, sense significat com seria tossir, estossegar, aclarir-se la gola, grunyir, xuclar pel nas, esbufegar, emetre un determinat so de manera repetida.

• Tics verbals complexos    En aquest cas no es repeteix només un únic so, sinó una paraula complerta. Són vocalitzacions elaborades, com seria repetir les paraules que li dirigeixen, repetir les seves pròpies paraules o emetre paraules obscenes, malsonants i insults.

Tots aquests tipus de tics poden presentar-se aïllats o associats uns amb altres, en forma de tics múltiples.

Classificació dels tics segons la seva evolució

_______________________________________________________________________________________________

• Tics Transitoris    Es caracteritzen per la presència d'un o més tics vocals o motors, o els dos a la vegada, però normalment són motors. Aquests tics es produeixen varies vegades al dia, quasi tots el dies. Apareixen en situacions d'estrès o excitació importants i en ansietats situacionals, el que contribueix a la seva transitorietat i a una intensitat variable. Es presenten en múltiples formes i, en general, disminueixen o desapareixen un cop finalitzada la situació estressant.

• Tics motors o verbals crònics    Es defineixen per la presència de tics motors o bé de tics verbals, però no dels dos a la vegada. Els tics crònics, normalment, són motors ja que els tics vocals crònics són rars, normalment lleus i generalment consten de grunyits. Habitualment la intensitat del tic varia molt poc al llarg de les setmanes, encara que poden existir canvis en el curs dels mesos o dels anys. 

• Síndrome de Gilles de la Tourette    És un trastorn neurològic que es caracteritza per la presència de tics motors i vocals crònics. La intensitat dels seus símptomes és molt variable, poden haver temporades amb molts tics i d'altres en que quasi desapareixen. Els tics augmenten per causa de l'estrès, l'ansietat i el cansament i disminueixen durant activitats que requereixen concentració.

Causes de l'aparició dels tics

_______________________________________________________________________________________________ 

La causa concreta dels tics nerviosos no està clara i possiblement sigui una suma de diferents factors psicològics, ambientals, genètics i neurobiològics

• Factors psicològics i ambientals    Provocats per conflictes que es produeixen entorn del nen com poden ser problemes en l'escola, en l'ambient familiar....... La freqüència dels tics produïts per aquests factors, s'incrementen en les situacions de tensió o de concentració i desapareixen en moments de relaxació i durant el son. 

• Factors genètics    Diversos estudis han demostrat que existeix una causa genètica en l'aparició d'alguns tics, especialment els crònics. No obstant, la influència dels factors ambientals i psicològics és decisiva en la presència i manteniment dels tics.

• Factors neurobiològics    La major prevalença d'aquest trastorn succeeix més en els nens que en les nenes i condueix a la teoria de la implicació d'algunes hormones com la testosterona, També s'ha relacionat amb la dopamina, un neurotransmisor fonamental en les connexions cerebrals. De fet, alguns dels fàrmacs utilitzats per disminuir la freqüència dels tics nerviosos són inhibidors de la dopamina.

S'ha de considerar que, en ocasions, els tics crònics poden estar associats a altres processos, tals com Comportaments obsessius, Ansietat, Depressió, Dèficit d'atenció amb hiperactivitat, Trastorns del son i Dificultats en l'aprenentatge.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Es recomanable buscar l'ajuda d'un especialista quan els tics es mantenen en el temps, trastornin per la seva forma i intensitat, la vida diària i provoquin un malestar significatiu. El tractament dels tics és individualitzat i varia segons els tipus de tics que es presentin.

• El tractament més utilitzat i amb millors resultats per tractar els tics en la infància és la Teràpia cognitiu-conductual
• Un dels tractaments cognitiu-conductuals és el denominat Inversió del hàbit. La inversió del hàbit és una teràpia psicològica que utilitza un conjunt de tècniques de intervenció.
• Conscienciació  dels tics en el nen    Perquè es pugui tractar, un primer pas es fer plenament conscient al nen de l'existència dels tics i identificar quines són les accions que precedeixen a la seva aparició.
• Entrenament i pràctica d'una resposta competitiva    Consisteix en ensenyar al nen una conducta que impedeixi que pugui realitzar el tic. Aquesta tècnica, és el component més important de la inversió del hàbit.
• Paral·lelament, s'ajuda al nen a descobrir i a fer front a l'ansietat generadora dels seus tics.
• També és part fonamental del tractament orientar als pares a adoptar l'actitud adequada que l'ajudi a superar amb èxit els seus tics nerviosos.