Dra. Elisenda Roig
Loreto Mir (psicòloga clínica)
TRASTORN DISFÒRIC PREMENSTRUAL
__________________________________________________________________________
La Síndrome premenstrual és una afecció que es manifesta per la presència de símptomes físics, emocionals i de comportament. Aquests símptomes afecten a les dones durant una o dues setmanes abans del inici del seu període menstrual i desapareixen un cop s'inicia la menstruació o bé al cap de pocs dies.
El Trastorn disfòric premenstrual és una forma greu de la Síndrome premenstrual. És un quadre clínic en el que els seus símptomes són similars però, generalment, més greus i debilitants i inclou, al menys un símptoma relacionat amb l'estat d'ànim. Els símptomes físics i/o emocionals es presenten de manera característica, més o menys, de 5 a 10 dies abans de que s'iniciï el cicle menstrual mensual. Compren una mitjana de 8 dies cada mes, el que representa uns 96 dies a l'any. Aquesta simptomatologia generalment para o millora quan comença la menstruació o poc desprès.
En els dies previs a la menstruació, una dona pot estar irritable, sensible, amb dolor en els pits i còlics, però amb el Trastorn disfòric premenstrual, pot tenir atacs prolongats de plor, perdre per complert el control de les seves emocions, tenir series discussions amb les persones del seu entorn, desconcentrar-se en la feina i arribar a patir simptomatologia depressiva significativa. Entre el 3 i 8% de les dones es veuen afectades per la Síndrome disfòric premenstrual durant els anys en que tenen els períodes menstruals.
Simptomatologia
_______________________________________________________________________________________________
- Símptomes somàtics
-
- Dolor de mames i/o sensibilitat en els pits depenent del cicle Té un origen hormonal i pot aparèixer acompanyat d'una alteració benigna del teixit glandular mamari.
- Es pot presentar inflor a causa de l'acumulació de líquid en els teixits del cos Normalment, aquestes inflamacions apareixen en els peus, turmells i cames, encara que poden manifestar-se en qualsevol part del cos.
- Augment anormal de la gana Pot presentar-se com exagerat o inhabitual, inclòs de manera insaciable.
- Altres símptomes físics Com distensió abdominal, mals de cap i dolors musculars o articulars.
- Símptomes psicològics
La major part de la simptomatologia que es presenta en el Trastorn disfòric premenstrual fa referència a alteracions psicològiques i
emocionals. Aquestes poden ser molt nombroses i variables en cada cas.
- Irritabilitat Propensió a irritar-se, sentir agressivitat i respondre de manera no lineal enfront dels estímuls que genera un augment dels conflictes interpersonals de forma acusada i persistent.
- Labilitat emocional Alteracions en la manifestació de l'afectivitat caracteritzades per plor, rialles i, en general, respostes emocionals desproporcionades. Sentiments de falta de control i d'hipersensibilitat davant el rebuig.
- Símptomes depressius Estat d'ànim notablement deprimit determinat per falta de motivació, apatia, sentiments de tristesa o desesperança i incapacitat per gaudir de les activitats.
- Ansietat En alguns casos, la simptomatologia del Trastorn disfòric premenstrual pot estar acompanyada d'un estat d'activació elevat, nerviosisme, tensió, sensació d'agobiament o d'estar al "límit" i pensaments de preocupació inespecífics. Poden sorgir atacs de pànic.
- Insomni o hipersomnia Es poden originar les dues modalitats d'alteració del son. Durant el Trastorn disfòric premenstrual es poden experimentar dificultats per conciliar i mantenir el son, o necessitats exagerades de dormir i dificultats per despertar-se.
- Falta d'energia El nivell d'activitat disminueix notablement amb l'aparició del Trastorn disfòric premenstrual. El cansament apareix amb molta facilitat i es presenta una marcada disminució de la capacitat energètica.
- Disminució del rendiment A conseqüència dels últims símptomes exposats i especialment de la falta d'energia, es manifesta una disminució del rendiment en la majoria dels àmbits.
- Desinterès per les activitats quotidianes Aquesta pèrdua d'interès afecta en les relacions amb els demés i en la capacitat per treballar, a més, es presenten alteracions notòries i invalidants en el desenvolupament de les tasques habituals.
- Problemes d'atenció i dificultat de concentració.
INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA
_______________________________________________________________________________________________
Quan la dona pren consciència de que aquestes alteracions estan afectant la vida laboral, social, familiar i sexual, s'evidencia la necessitat del seu reconeixement mèdic i psicològic. El Síndrome disfòric premenstrual no es pot diagnosticar amb un examen físic ni amb proves de laboratori. El seu diagnòstic sol realitzar-se a través d'un diari a on es recullin els símptomes clínics durant un període de 3 mesos, registrant el dia d'inici, duració i gravetat.
El fet de mantenir un calendari o un diari dels símptomes ajuda a les dones a identificar els que són més problemàtics i els moments en què hi ha major probabilitat que es presentin. Tant mateix, aquesta informació ajuda al professional a diagnosticar el Síndrome disfòric premenstrual i determinar el millor tractament.
El Trastorn disfòric premenstrual apareix com una
patologia de molt baixa prevalença. Això pot ser degut a un subdiagnòstic (quan no es detecta o realitza el diagnòstic correcte per diferents motius).
Quan una pacient arriba a la consulta el primer pas és establir un disseny personalitzat del tractament, constituït en funció de les necessitats i símptomes que presenti cada pacient.
- Tècniques de psicoeducació El seu objectiu és una millora dels símptomes físics a través de pautes alimentàries, que inclouen aliments diürètics i depuratius i exercicis que milloren les inflors i el dolor. És important realitzar activitat física amb certa freqüència, especialment, els exercicis aeròbics.
- El tractament terapèutic que s'utilitza en aquest tipus de trastorn és el cognitiu-conductual Enfocat a la gestió de l'estrès, a aconseguir un millor afrontament dels símptomes i a una millora en els vincles familiars, socials i laborals que estan desbordats. La comprensió dels símptomes resulta beneficiós. A més, s'ensenyen tècniques d'autocontrol per la irritabilitat i mètodes de respiració i relaxació per l'ansietat i els problemes de son.
- En els casos de més gravetat pot plantejar-se la introducció d'un tractament farmacològic.