TRASTORN PER ESTRÈS POSTRAUMÀTIC

_______________________________________________________________________

El Síndrome d'Estrès Postraumàtic és un trastorn que apareix desprès d'haver experimentat  o observat un esdeveniment altament traumàtic. El Trastorn per Estrès Postraumàtic fa que la persona se senti estressat i amb por desprès de passat el perill. S'ha d'observar que no s'inclouen, dintre d'aquests desencadenants, situacions difícils però típiques de la vida normal com podria ser un divorci, la mort d'un ésser volgut, malalties, conflictes familiars o problemes econòmics greus.

El Síndrome d'Estrès Postraumàtic pot manifestar-se des de el primer mes fins els 3 mesos desprès del trauma o bé al cap de 6 mesos des de el fet desencadenant. En alguns casos, l'aparició dels símptomes pot produir-se anys més tard.

Degut a que és un trastorn del que de vegades un no s'adona que l'està patint, juga un paper fonamental la parella o família propera que, sabent del trauma pel que ha passat la persona, puguin detectar com, al llarg de les setmanes i mesos següents, va experimentant algun dels símptomes característics de l'estrès postraumàtic.

Simptomatologia segons les edats d'aparició

_______________________________________________________________________________________________

• En els nens petits, davant d'una situació traumatitzant, es poden sentir totalment impotents i reaccionen tornant-se passius, callats, alarmant-se amb facilitat, sorgint, com a conseqüència, intenses reaccions físiques i emocionals.
• • És possible que es sentint menys segurs encara que estiguin rebent protecció.
  • Els efectes de la por poden, ràpidament, bloquejar els aprenentatges recents com, per exemple, fer-se pipí en el llit de nou o parlar com un nen molt petit.
  • Els símptomes postraumàtics poden acompanyar-se de mutisme, bé total, deixant de parlar, o selectiu, no responen a cap pregunta que se li faci sobre el fet traumàtic.
• Els nens en edat escolar, al anar afrontant-se a altres perills, van adquirint la capacitat per jutjar el punt de gravetat d'una amenaça i no es veuen a sí mateixos amb el poder per encarar un perill greu.
• • En aquesta edat, els nens que han viscut una situació traumàtica s'espanten per la rapidesa i intensitat de les seves emocions i reaccions físiques difuses i incapacitants (mal de panxa o de cap.....) provocant que augmentin més els seus temors als perills del exterior. Poden passar, a estones, d'un comportament tímid i retret a una conducta inusualment agressiva.
  • Pensen sobre molts moments del terror viscuts durant l'experiència traumatitzant i repassen tot el que hagués impedit que això passés. El més probable és que arribin a desenvolupar nous temors específics amb el perill original, pors recurrents que generaran una actitud evitativa inclòs en aquelles activitats gratificants que abans en solien gaudir.
  • Es produeixen alteracions en el son, el que fa que es despertin cansats. El no poder descansar encara que dormin, pot interferir la seva capacitat d'atenció i de concentració durant el dia. 
  • Poden presentar dificultats a l'hora d'estudiar perquè sempre estan en alerta, en espera de que alguna cosa passi al seu voltant.
• Els adolescents, amb l'ajuda dels seus amics, comencen a jutjar el perill i afrontar-se a ell pel seu compte. El grau d'independència que van adquirint fa que puguin trobar-se en més situacions que passin de perill a trauma.
• • Mentre els adolescents estan passant per una situació traumatitzant, es plantegen una sèrie de decisions relatives a si intervenir o no i de quina manera. De vegades se senten culpables al pensar que el que van fer només va servir per empitjorar la situació.
  • Tenen dificultats addicionals a les reaccions del estrès postraumàtic. Es possible que interpretin les seves reaccions com el símbol de que estant embogint, de que són dèbils o de que són diferents als demès.
  • Alguns se senten avergonyits per les descàrregues de por que els envaeixen i per les reaccions psicològiques exagerades que experimenten. Aquestes reaccions podrien tenir, com a resultat, la sensació d'aïllament personal doncs les reaccions de pena, independentment del doloroses que siguin, són més fàcils de comprendre per a ells i d'acceptar que les reaccions postraumàtiques d'estrès.
  • La manera en que els adolescents poden tractar de desfer-se de les seves emocions postraumàtiques i de les seves reaccions físiques pot ser perillosa i no tant sols poden recórrer al aïllament, sinó també tornar-se imprudents, posar-se en perill i abusar del alcohol o les drogues.
• Els adults, reexperimenten el succés traumàtic constantment o tenen malsons recurrents, com si l'estiguessin passant de nou malgrat el pas del temps.
• • Aquesta vivència genera una disminució de la capacitat de concentració i de memòria, dificultat en la presa de decisions, reaccions emocionals molt fortes amb intenses respostes d'ansietat (preocupació, por intensa, falta de control, esgotament, evitació de situacions relacionades.......), emocions negatives (agressivitat, irritabilitat, tristesa, culpa.......), comportant, tot això, un gran malestar psicològic que s'acompanya per un constant estat d'alerta dirigit a la por de que el succés traumàtic pogués repetir-se en qualsevol moment.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

• El tractament requereix una valoració diagnòstica prèvia, un coneixement dels factors implicats en l'origen i desenvolupament del problema, coneixement del pacient i de les seves circumstàncies.

• En funció de tot l'anterior, es conjuguen tractaments específics en funció del diagnòstic principal amb altres de caràcter més general, en funció de les característiques personals i circumstàncies del pacient.