TRASTORNS DE L'ALIMENTACIÓ EN L'ETAPA PREESCOLAR

_________________________________________________________________________

La conducta alimentària es defineix com el comportament normal relacionat amb els hàbits de l'alimentació, la selecció dels aliments que s'ingereixen, les preparacions culinàries i les quantitats ingerides d'ells.

Els primers anys de vida són una època transcendental per establir les pautes de la conducta alimentària dels nens. En ocasions, durant l'etapa preescolar es presenten problemes relacionats amb el menjar, com l'aversió a certs aliments, la manca de gana o la lentitud en el menjar.

Es considera un Trastorn de la Conducta alimentària en l'etapa preescolar, quan un nen menor de 5 anys mostra dificultats per establir uns patrons normalitzats d'alimentació amb una adequada o apropiada ingesta d'aliments.

Els trastorns de la conducta alimentària en aquesta etapa impedeixen al nen créixer i engreixar-se i tenen molt a veure amb aspectes educacionals (dificultats per imposar un ordre, no haver posat límits, permetre que el nen només mengi els aliments que li agraden i no introduir els que no vol menjar) i amb els estils educatius de la família (autoritarisme, permissivitat, negligència.....). Aquests aspectes educacionals no generen un vertader trastorn de l'alimentació encara que poden ser factors de risc.

Però algunes d'aquestes dificultats en l'alimentació poden tenir una causa orgànica com una patologia digestiva o al·lèrgica, malalties cròniques....... que provoquen una sèrie de molèsties al menjar certs aliments i que produeixen aversió .......o bé psicològica en que l'origen estaria relacionat amb unes circumstàncies més globals que comprenen la relació del nen amb la seva mare, la influencia que la família o els cuidadors tenen sobre ell, dificultats per establir el ritme de gana i sacietat, problemes emocionals, trastorns postraumàtics.......

Ha de destacar-se que els trastorns de l'alimentació, sigui quin sigui el seu origen, generen una important preocupació en l'ambient familiar, sobre tot, en la mare, el que aporta en aquests tipus d'alteracions una significació relacional de primera magnitud.

Una intervenció primerenca en aquests trastorns de l'alimentació és fonamental per la prevenció de possibles alteracions en el desenvolupament emocional del nen i en la construcció d'un vincle afectiu estable amb els seus pares.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Els trastorns de l'alimentació d'un nen petit primer han de ser valorats pel pediatra ja que és necessari descartar la presència de malalties orgàniques, les quals estarien en la base del problema. Si les causes són orgàniques, és el metge el que ha de donar les pautes adequades per la seva resolució.

• Quan la causa no és orgànica, els problemes d'alimentació en aquesta etapa evolutiva tenen, sovint, unes causes multifactorials i un component de comportament per part de les persones que rodegen al nen. Per tant, no tant sols se l'ha d'avaluar a ell sinó també a tot el seu entorn, doncs, en moltes ocasions, els comportaments en l'alimentació es presenten com una resposta a la dinàmica familiar i a les circumstàncies que envolten a la pròpia família. Al ser un problema conductual, primer és important ajudar als pares a detectar quan va començar el problema i el seu detonant.
• • L'objectiu terapèutic serà la modificació conductual de l'ambient familiar (pares, fill i altres membres) que permeti trencar el mecanisme de repetició que està mantenint els símptomes del trastorn alimentació.

• Si l'origen és psicològic, s'avaluarà l'alteració emocional i les seves possibles causes.
• • L'objectiu terapèutic serà la utilització de les eines terapèutiques necessàries per la seva resolució, incloent a la família dintre del tractament.