TRASTORNS DE LA CONDUCTA EN LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

____________________________________________________________________________ 

Els desordres o Trastorns de la conducta en els nens i adolescents són molt visibles i constitueixen un grup complicat de problemes emocionals i del comportament. La característica essencial d'aquest trastorn és un mal comportament repetitiu i persistent i presentar molta dificultat en seguir les regles i actuar de manera socialment acceptable.

Característiques bàsiques dels Trastorns de la conducta

_________________________________________________________________________________________________________

• Els desordres de la conducta s'estan mantenint en el temps.
• Transgressió de les normes socials.
• Caràcter manipulador. Agressivitat, irritabilitat, rebequeries i comportaments imprudents. Conductes inapropiades per la seva edat.
• Impulsivitat. Poca tolerància a la frustració.
• Poden tenir escassa empatia i poca preocupació pels sentiments, els desigs i el benestar dels demés.
• Poden ser insensibles, no tenir sentiments de culpa o remordiments. Si els manifesten pot ser per l'interès d'evitar el càstig. Freqüentment acusen als demés de les seves males passades.
• Falta de resposta als premis i als càstigs.
• Tendeixen a percebre malament les intencions dels demés, interpretant-les com hostils o amenaçadores quan no ho són, a les quals responen, segons ells i justificadament, de forma agressiva.
• Encara que mostren una imatge de durs, la seva autoestima és baixa.
• Les expulsions escolars són freqüents.

Característiques principals dels Trastorns de la Conducta en els casos més greus

_________________________________________________________________________________________________________

• Comportament agressiu cap a la gent o animals.
• Destrucció de la propietat.
• Actes enganyosos o robatoris
• Infraccions serioses a les normes.
• Violació de les regles

Factors que poden contribuir a l'origen, desenvolupament i manteniment dels desordres de la conducta

_________________________________________________________________________________________________________

• Genètica    L'aparició d'alteracions en la conducta podria ser símptoma de la presència d'algun trastorn de base genètica.
• Característiques temperamentals    Hiperactivitat, agressivitat primerenca, impulsivitat, Recerca de sensacions, falta d'empatia i culpa.
• Familiars    Models parentals inadequats, estil educatiu dels pares, estat emocional dels pares, alteracions severes en els vincles afectius.
• Ambientals    Nivell socio-econòmic, entorn social, nivell cultural.    
• Experiències traumàtiques    Haver patit abús i maltractament són factors d'alt risc per l'origen dels Trastorns de la conducta.

Per tant, és necessari tenir en compte que els problemes de conducta en la infància i l'adolescència són el resultat d'una multiplicitat de factors que és necessari avaluar. 

Els joves que presenten aquests desordres dels comportament han de rebre una avaluació exhaustiva, ja que, en molts d'ells, els seus trastorns de conducta poden estar derivats d'altres trastorns psicològics, de tal manera que quan aquests estan resolts, les conductes disruptives disminueixen. El que pot semblar un Trastorn de la conducta, podria ser un problema d'alteració emocional deguda a una tensió aguda o crònica.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_________________________________________________________________________________________________________

Els joves amb desordres de la conducta presentaran de manera continuada aquests problemes si ells i les seves families no reben un tractament. Sense tractament, molts d'aquests nois no aconseguiran adaptar-se a les demandes que comporta ser adult i continuaran tenint problemes tant en les seves relacions socials com per mantenir un lloc de treball. Quan més aviat s'intervingui, més eficaç serà el tractament terapèutic.

El tractament dels desordres de la conducta és difícil i llarg especialment en els casos més greus. També pot ser complex doncs depen dels escenaris en que es manifestin i de la severitat dels comportaments. A més, a la dificultat del tractament, s'afegeixen la manca de motivació al canvi que presenten els nens/adolescents i la por i la manca de confiança dels adults. 

Per poder dissenyar un pla de tractament, el professional ha d'utilitzar la informació del jove, de la família i dels mestres.

Objectius

• Teràpia individual    El tractament terapèutic és necessari per ajudar al jove a expressar i controlar la seva agressivitat de manera apropiada. L'enfocament més utilitzat és el cognitiu-conductual amb la finalitat d'augmentar la seva capacitat per resoldre problemes i l'habilitat de comunicació i de control de l'enuig i l'impuls. L'objectiu és que el nen/adolescent aprengui a controlar les seves emocions fortes (ràbia, afrontaments agressius........).
• Teràpia familiar    Els pares freqüentment necessiten assistència per dissenyar i portar a terme programes educatius a casa, sent la finalitat, que els pares aprenguin a gestionar el comportament del seu fill a més de modificar les relacions familiars per millorar la comunicació i la interacció entre els diferents membres de la família.
• Tractament farmacològic    Al tractament individual i familiar és pot incloure, en alguns casos, tractament farmacològic, especialment, en aquells joves que tenen dificultat per prestar atenció, problemes amb el control dels seus impulsos o aquells que pateixen depressió.