LA TRICOTILOMANIA
___________________________________________________________________________ 

La tricotilomania és un trastorn en el que les persones que el pateixen no poden evitar l'acte d'arrancar-se el pel de manera compulsiva, ja sigui del cap o de qualsevol zona del cos. Alguns subjectes ho fan de manera esporàdica, però d'altres poden passar hores realitzant aquest comportament el que provoca una pèrdua important de cabell en el cuir cabellut formant-se plaques de calvície o bé una pèrdua apreciable de pel si es realitza en altres parts del cos.

En la tricotilomania existeixen diferències en funció del gènere, així en els homes és més freqüent arrencar-se pels de qualsevol part del cos, mentre que les dones es centren més en el cap. De vegades, es realitza de manera inconscient, però en altres casos sí que s'és conscient del acte. Generalment es realitzat en soledat i/o en presència de persones molt properes i es juga amb el cabell abans i desprès d'arrancar-lo.

Aquest trastorn pot iniciar-se des de la infància fins la edat adulta i hi ha més possibilitats de recuperar-se quan apareix en edats més primerenques. Les causes no estant clares, encara que alguns investigadors s'inclinen per considerar la importància que té l'estrès psicosocial.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

• Arrancar-se el cabell de forma recurrent causant una notable pèrdua del mateix.
• Presència d'una sensació creixent de tensió i/o ansietat abans d'arrancar-se els cabells o quan s'intenta inhibir aquest comportament.
• Es genera una sensació agradable de gratificació, plaer o satisfacció durant l'acte d'arrancar-se els cabells.
• Es crea un malestar significatiu que impedeix a la persona desenvolupar-se normalment en l'àrea social, laboral o en les relacions interpersonals.

Conseqüències de la Tricotilomania

_______________________________________________________________________________________________

•  Físiques
• Complicacions digestives derivades de la ingesta de cabell     Aquesta conducta desenvolupa un trastorn que es coneix com tricofagia i que està originat per la ingesta de tot el cabell o part d'ell, de manera que si es consumeixen quantitats importants és molt possible que s'acabi desenvolupant boles de cabell que queden atrapades o retingudes en l'estomac o en els intestins.
• S'acaben presentant problemes dermatològics seriosos     Doncs la pell es lesiona i això desenvolupa infeccions i, fins i tot, abrasions.

• Emocionals
• Deficient imatge personal unida a una baixa autoestima.
• En un primer moment s'intenta ocultar el trastorn perquè es té por a les crítiques     Més tard, quan el problema ja és evident, l'estratègia més comú consisteix en aïllar-se de familiars i amics per vergonya, pel que es produeix una mala relació amb l'entorn.
• La restricció de la vida social i d'algunes activitats es van aguditzant amb el temps fins que la persona s'acostuma a l'aïllament i en aquests casos, la conflictiva segueix sent la mateixa però els seus efectes s'agreugen.
• Sentiments de culpa per arrancar-se els cabells.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________ 

Objectius

• Descobrir l'origen del problema, és a dir, identificar els motius que hi ha darrera del trastorn. La major dificultat radica en la intensitat del trastorn que pot ser lleu o intensa.
• Modificar la conducta a través del aprenentatge del control dels impulsos.

El tractament psicològic més utilitzat actualment i el que dona millors resultats és l'entrenament en inversió del hàbit.

• En aquest tractament, és molt important que la persona prengui consciència d'aquelles situacions a on és més probable que es produeixi el trastorn. Això l'ajudarà a descobrir a on és més propensa a realitzar la tricotilomania i, com a conseqüència, saber en quin moment ha d'estar més alerta per evitar que es produeixi.
• Un cop és conscient d'a on i en quin moment és més probable que es produeixi el trastorn, aprendrà altres tipus de resposta que siguin incompatibles a la que es desitja canviar, que substitueixi l'impuls negatiu per un conducta que no generi problemes.