AGORAFOBIA

__________________________________________________________________

L'Agorafòbia és una por anormal i persistent als espais públics i/o oberts, en especial aquells dels que escapar-se pot ser difícil o en les que l'ajuda podria no ser immediatament accessible en el cas de patir un atac de pànic o símptomes similars com mareig, sensació de desmai, nàusees, molèsties cardíaques....... 

Les persones amb agorafòbia tendeixen a evitar aquests llocs doncs anticipen que experimentaran nivells elevats d'ansietat o que tindran un atac de pànic o crisis d'ansietat.

L'agorafòbia sol començar amb atacs de pànic o una ansietat que va creixent gradualment en intensitat al llarg del temps.

En els casos més greus, les persones amb agorafòbia poden passar la major part del temps a casa en companyia dels seus familiars i arribar, fins i tot, a l'aïllament total, veient-se incapacitades per realitzar activitats diàries.

Existeix una fluctuació en l'evolució de l'agorafòbia, les persones que la pateixen tenen etapes en que disminueix la intensitat dels símptomes i d'altres amb recaigudes de duració variable. Aquestes fluctuacions poden ser degudes a múltiples factors.

Components de l'agorafòbia

_______________________________________________________________________________________________

• L'evitació a situacions temudes    Existeixen una gran varietat de situacions temudes que les persones amb agorafòbia acaben evitant per les reaccions que desencadenen. Algunes situacions serien cinemes, teatres, viatjar, caminar pel carrer, quedar-se sol o estar lluny de casa, conduir o viatjar en cotxe...... Totes elles relacionades per les sensacions que desencadenen o per l'associació a una experiència negativa passada.

• Les conductes defensives    Les situacions no sempre s'eviten, sinó que, de vegades, es poden afrontar amb ansietat i/o conductes defensives per prevenir o gestionar l'amenaça associada a l'ansietat/pànic. Anar acompanyat d'una persona de confiança o un animal domèstic, prendre medicació, portar objectes tranquil·litzadors, pensar en que s'està a prop d'un hospital o sortida propera......són alguns exemples de conductes defensives. Aquestes conductes produeixen un alleujament immediat però contribueixen a mantenir el problema.

• L'ansietat anticipatòria    És la preocupació per experimentar un atac de pànic o una forta ansietat. És una expectativa o anticipació de que vindrà un atac o una forta ansietat juntament amb la tendència a tenir por a les sensacions corporals relacionades amb l'ansietat.

• La por a la por    Les persones amb agorafòbia tenen por a aquelles situacions en les que es poden tenir sensacions d'ansietat o atacs de pànic. Sol sorgir, normalment, en les situacions en que es creu que poden ocórrer conseqüències nocives o catastròfiques de tipus físic i/o mental i també com a conseqüència de les reaccions produïdes per la calor, la gana, el cansament, l'estrès...... que desencadenen, alhora, a sensacions corporals com debilitat en les extremitats, dolor o tensió muscular, malestar intestinal..........

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Si no hi ha tractament, una recuperació relativament estable és improbable.

• La intervenció terapèutica combina, normalment, el tractament específic per l'agorafòbia amb un tractament de caràcter més general, en funció de les característiques personals i de les circumstàncies del pacient.
• Normalment, les primeres intervencions van encaminades a reduir els símptomes d'ansietat i la incapacitació que produeixen. Posteriorment s'analitzen i tracten els factors que originen i/o mantenen l'ansietat i altres alteracions que puguin acompanyar-la.

Tractament específic de l'agorafòbia

• Teràpia cognitiu-conductual    La seva finalitat és l'avaluació i anàlisis de les pors i el tipus de pensament que la persona presenta a l'hora de realitzar les seves interpretacions sobre les situacions. La reestructuració d'aquests pensaments, així com l'aprenentatge d'altres formes de pensaments alternatius, ajudaran a que la persona s'exposi a la situació, interpretant-la d'una altra manera, més favorable i menys catastròfica.

• Teràpia d'exposició    Quan la persona ha realitzat l'aprenentatge d'altres formes de pensament que l'ajudin a modificar les interpretacions sobre les situacions que li generen angoixa, inicia la confrontació i permanència, de manera gradual, al que causa les seves pors fins que la seva ansietat es va alleujant degut a la familiaritat que va adquirint amb la situació.

• Tractament farmacològic    Quan els símptomes ansiosos dificulten i limiten la vida de la persona amb agorafòbia, serà necessari establir un tractament farmacològic juntament amb el psicològic.