BULÍMIA NERVIOSA

__________________________________________________________________________

La Bulímia Nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d'afartaments recurrents (ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereixen una gran quantitat d'aliments en un espai curt de temps.

Els bulímics són incapaços de dominar els impulsos que els porten a menjar i tenen la sensació de que no poden deixar de fer-ho. Els sentiments de culpa i vergonya generats pels afartaments, fa que aquests es realitzin en secret degut al fort malestar que senten desprès d'haver ingerit una gran quantitat d'aliments.

Utilitzen una sèrie de conductes compensatòries inadequades per evitar engreixar-se (vòmits autoinduïts, ús de laxants, diürètics o els dos, règims  rigorosos, exercici físic excessiu.....), per contrarestar els

efectes dels menjars copiosos.

Les persones amb aquest trastorn, generalment, es donen compte de que és un comportament desadaptat i la por exagerada a engreixar els afecta directament als sentiments i emocions, influint d'aquesta manera en el seu estat anímic que, en poc temps, pot desembocar en problemes depressius. A més, mostren alts nivells d'ansietat enfront dels aliments i a la conducta de menjar.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

• Preocupació persistent pel menjar juntament amb un desig incontrolable de menjar, especialment aliments amb alt valor calòric.
• Episodis de sobrealimentació en els que es consumeixen grans quantitats de menjar en períodes curs de temps.
• Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta d'aliments, sensació de no poder parar de menjar o no poder controlar el tipus o la quantitat de menjar que s'està ingerint.
• Per contrarestar l'augment de pes, la repercussió dels afartaments, es poden utilitzar mitjans inadequats com exercici excessiu, vòmits autoinduïts desprès de la ingesta d'aliments, períodes prolongats de dejuni o consum de fàrmacs com laxants, diürètics o supressors de la gana.
• Por desmesurada a engreixar, fixant-se com a objectiu un pes inferior a l'òptim. L'avaluació personal està exageradament influïda pel pes i la silueta corporal.
• Idees distorsionades del propi cos, veient-se amb augment de pes encara que aquest sigui normal i amb la presència de sentiments permanents d'insatisfacció corporal.
• Es manifesta apatia, fatiga, irritabilitat i canvis en el ritme del son, el que genera una pèrdua del rendiment laboral o escolar i l'abandonament de la cura personal.
• Baixa autoestima, perfeccionisme i autovaloració negativa.

El pronòstic de la Bulímia Nerviosa dependrà, en gran manera, de les seqüeles. S'ha de tenir en compte que els afartaments però, sobre tot, els mètodes compensatoris, són els que poden comportar greus complicacions físiques. L'alternança d'afartaments i vòmits, juntament amb l'abús de laxants, provoca efectes molt perjudicials sobre la salut i quan està en perill, és necessari l'ingrés hospitalari.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

El tractament ha d'estar enfocat tant cap els símptomes de la Bulímia com cap els trastorns físics i psicològics associats.

Objectius del tractament

• Millora de l'autoestima.
• Acceptació d'un mateix.
• Restauració del equilibri emocional.
• Adoptar un estil de vida saludable.

El mètode de tractament que s'utilitza amb més freqüència i que resulta més eficaç és la combinació de fàrmacs antidepressius amb la teràpia psicològica cognitiu-conductual.

• Els fàrmacs antidepressius són eficients per reduir la freqüència dels episodis en els que la persona bulímica menja desenfrenadament, influint en la millora de la simptomatologia ansiosa i depressiva.

• La teràpia cognitiu-conductual té com a finalitat modificar les creences desadaptades  i irracionals que mantenen i reforcen la bulímia aportant mètodes de solució de problemes. Tanmateix es treballen la baixa autoestima, el deteriorament de les relacions socials i els aspectes de la personalitat que han influenciat en el desenvolupament del trastorn.