TRASTORN PER AFARTAMENT

_____________________________________________________________________________

El trastorn per afartament és un trastorn alimentari greu en el que la persona que el pateix consumeix, amb freqüència, grans quantitats de menjar de forma incontrolada (més enllà del que realment necessita per saciar la seva gana) alhora que perd el control sobre la seva manera de menjar. Desprès de la sobreingesta, apareix una angoixa severa o preocupació pel pes. La majoria de persones que pateixen aquest trastorn  utilitzen el menjar com una manera de sobreportar emocions i sentiments incòmodes. No han après a gestionar l'estrès i troben que el menjar és reconfortant i calmant. No obstant això, solen acabar sentint-se tristes i culpables per no poder controlar la seva manera de menjar, el que augmenta l'estrès i així es manté el cicle.

No solen ser conscients de la seva existència. Consideren que és degut a la seva falta de voluntat per fer una dieta i/o el problema té un origen exclusivament físic. Per això, no solen accedir a realitzar un tractament terapèutic i passen anys recorrent centres d'aprimament o estètics, sotmetent-se a dietes severes alternant-les amb períodes de descontrol i fortes pujades de pes.

Encara que aquest trastorn és similar al que passa amb aquelles persones que pateixen Bulímia nerviosa, normalment no busquen contrarestar l'afartament provocant-se vòmits ni recorrent als laxants, per la qual cosa sovint guanyen molt de pes, arribant, inclòs, a patir obesitat. També s'ha de diferenciar del Síndrome del menjador nocturn que es caracteritza per menjar poc al llarg del dia perquè el gran consum arriba a la nit, amb la conseqüència de que aparegui sobrepès i alteracions del son.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

• Es mengen quantitats exagerades d'aliments, més del que es considera adequat, encara que no es tingui la sensació de gana i més ràpid del normal.
• Sensació freqüent de falta de control sobre la quantitat de menjar que es pren.
• La ingesta només acaba quan se sent físicament malament, ja sigui degut a la indigestió o a les nàusees.
• Desprès de cada episodi d'afartament, presència de remordiments, tristesa, fracàs, autorebuig, vergonya.......
• Irritabilitat fàcil i sovint es veu a la persona deprimida.
• Problemes de relació amb familiars, amics, parella, dificultats laborals........
• Canvis freqüents de pes.
• Realització de dietes freqüents sense èxit.

Causes

_______________________________________________________________________________________________

Les causes del Trastorn de la conducta alimentària per afartament no són encara ben conegudes.

• Factors emocionals     Patir o haver patit alguns trastorns emocionals, sobre tot, si es tracta de depressió o ansietat (l'afartament aconsegueix alleugerar un estat inespecífic de tensió), incrementa el risc de patir aquest trastorn.

• Capacitat d'adaptació   Les persones amb Trastorn d'afartament poden tenir problemes per gestionar algunes de les seves emocions que són les que precedeixen als episodis de sobreingesta. Utilitzen l'afartament com una forma d'alleugerar i fugir  d'aquestes emocions i de la tensió que generen per omplir una sensació de buit emocional.

• Factors alimentaris     Algunes persones tenen episodis d'afartament desprès de perdre's un menjar, per no menjar prou durant un dia o per evitar certs aliments, el que es tradueix en acabar ingerint grans quantitats d'aliments al llarg del dia, sense planificar les hores dels àpats. Un cop la persona comença amb aquest patró alimentari caòtic que va de restriccions a la permissivitat total, s'entra en un cercle viciós i el trastorn tendeix a cronificar-se.

Conseqüències

_______________________________________________________________________________________________

• Durant un sol episodi d'afartament la persona pot arribar a consumir el doble o inclòs el triple de les calories que necessita durant un dia. Quan aquesta situació es repeteix al llarg del temps, comença a aparèixer el sobrepès i aquest dóna pas a l'obesitat.

• Els trastorns metabòlics també són freqüents en les persones que realitzen afartaments de menjar, ja que més enllà de la quantitat d'aliments, la seva qualitat també deixa molt a desitjar, ja que normalment no es tracta d'apostes sanes sinó de menjar ferralla. Això augmenta les probabilitats de patir diabetis, hipertensió i problemes gastrointestinals.

• El Trastorn per afartament no només té conseqüències en el pla físic sinó que també impacta profundament en l'àmbit psicològic. Aquestes persones solen aïllar-se per menjar ja que senten una forta vergonya i les seves relacions socials es poden veure afectades.

• D'altra banda, la sensació de manca de control també passa factura, de manera que sovint pateixen danys en la seva autoestima.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

El Trastorn per afartament sol ser recorrent, és a dir, tendeix a repetir-se de forma cíclica al llarg de la vida, podent, també, cronificar-se en el temps, si la persona no rep tractament. Encara que els pacients solen tardar anys en acudir a consultar per aquest problema, el resultat del tractament sol ser favorable.

• El tractament d'elecció és la psicoteràpia d'enfocament cognitiu-conductual, en que l'objectiu és la detecció de les situacions que influeixen en la sobreingesta i/o en la desinhibició amb el menjar i com afrontar-les. Es focalitza en identificar i canviar els patrons disfuncionals de pensaments, actituds i creences que desencadenen o mantenen el problema amb el menjar.

• S'ensenyen estratègies per al control de les emocions, adquirint un lloc important en el tractament. Les emocions negatives compleixen un rol transcendental en el manteniment del problema, sent aquestes el major obstacle per la pèrdua de pes. A més es proporcionen pautes per mantenir sota control l'alimentació i per modificar els hàbits alimentaris poc saludables.

• En els casos més severs, el tractament farmacològic pot ser útil per controlar l'ansietat i la depressió associades amb el trastorn alimentari.