TRASTORNS DE LA CONDUCTA EN EL NENS PREESCOLARS

___________________________________________________________________

Els nens poden presentar conductes agressives molestes sense que afectin de forma greu a les seves vides i que poden trobar-se sovint com a part d'un desenvolupament evolutiu normal.

Però, quan un nen manifesta aquest comportament excessivament, d'una manera freqüent i persistent en el temps, en funció de la seva edat, pot suposar-li problemes i dificultats d'adaptació i afectar el seu desenvolupament psicològic, pel que serà necessari l'ajuda d'un professional per corregir-ho a temps.

Alguns autors afirmen que poden aparèixer algunes conductes semblants a l'agressivitat en el primer any de vida, conductes que, en alguns casos i a la llarga, podrien convertir-se en trastorns de la conducta.

L'agressivitat ja es fa patent en edats preescolars, que tendeix a continuar si no es realitzen les pautes adequades per controlar-la i, si a més, es combina amb altres conductes problemàtiques o amb una condició desadaptada, l'evolució és més negativa.

Factors implicats

_______________________________________________________________________________________________

• Predisposició genètica      Temperament.
• Familiar                             Tipus de disciplina establerta pels pares, incongruència educativa.
• Aprenentatge                     Observació de violència o de conductes agressives.
• Social                                  Relacions amb nens agressius, entorn social hostil.
• Traumàtic                          Agressivitat generada per la vivència de fets traumàtics.

Expressions de les conductes oposicionistes i agressives

_______________________________________________________________________________________________

• Conducta desobedient (no fa el que se li diu).
• Replica (actitud desafiant).
• Accessos de ràbia.
• Conductes habituals de burla (prendre el pel).
• Rebequeries originades per la frustració.
• Comportaments destructius.
• Pegar, donar puntades de peu, mossegar.
• Amenaces verbals.
• Crits.
• Molestar constantment als membres de la família.
• Dir paraulotes malsonants.

Existeixen evidències de que si els trastorns de la conducta que presenten els nens en edat preescolar són severs, els situen en un alt risc de mostrar trastorns de la conducta en edats posteriors, el que indica la importància d'una detecció i intervenció precoç.

Aquests problemes poden resultar molt pertorbadors pels pares donat que solen suposar un desafiament a la seva autoritat i control i els hi genera sentiments de impotència per la dificultat que tenen en la gestió de la situació.

Quan la conducta de desobediència i oposicionista és extremadament greu rep el nom de Trastorn Negativista Desafiant i es caracteritza per ser un patró recurrent de conducta negativista, desafiant, desobedient i hostil cap a les figures d'autoritat i que s'està produint, almenys, durant 6 mesos.

Especial atenció té un trastorn de la conducta denominat el Síndrome de l'Emperador i es refereix als nens que es distingeixen per certes característiques com la insensibilitat emocional, poca responsabilitat davant al càstig, dificultat per desenvolupar sentiments de culpa i absència d'afecció als pares i a altres adults. Els nens acaben per dominar als seus pares i, inclòs, en els casos més extrems, per maltractar-los.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

El fet de que es consideri la manifestació de la conducta agressiva com trastorn lleu o trastorn més sever, té una importància vital ja que d'això dependrà el tipus de intervenció.

• Quan els problemes de comportament són lleus, la intervenció psicològica es dirigeix a informar i assessorar al pares.

• Si són severs, primer s'haurà de valorar si el trastorn de la conducta pot sorgir com part d'altres trastorns. Si no és així, el professional haurà de treballar directament amb el nen en les tasques d'avaluació i intervenció terapèutica i els pares necessitaran assistència per ajudar-los a portar a terme programes educatius a casa.

El tractament rarament és curt ja que requereix temps establir noves actituds i patrons de comportament.