TRASTORNS EN L'ETAPA PREESCOLAR

__________________________________________________________________

Aquesta fase del cicle vital és clau en el desenvolupament emocional, social i físic dels nens, pel que té un impacte directe en el seu desenvolupament general i establirà la base per al creixement, realitzant importants aprenentatges que els hi permeten interactuar i comprendre el mon que els envolta. 

En ella es donen diferents i complexos processos que marcaran la vida del nen: esdevé el seu major desenvolupament neuronal i desenvolupa les seves capacitats per establir vincles i afectes amb els demés, parlar, gestionar el temps, l'espai i el moviment, reconèixer-se a si mateix i a l'entorn, configura la seva confiança i autoestima i adquireix autonomia en els processos de construcció de capacitats i de la personalitat. És l'etapa de major desenvolupament de capacitats i habilitats del ésser humà.

Una primera infància de mancances, amb dificultats que impedeixin un desenvolupament saludable, determinarà tota la vida de la persona. Per tant, aquesta fase evolutiva del nen té una importància fonamental tant per al seu benestar immediat com per al seu futur.

És molt important que en aquesta etapa el nens rebin una atenció integral que satisfaci no tant sols les seves necessitats físiques i emocionals, sinó també aquelles que estan relacionades amb l'aprenentatge i el desenvolupament de les habilitats.

Els coneixements sobre la salut mental i el desenvolupament del nen han crescut exponencialment en les últimes dècades. Gràcies a aquest coneixement hi ha una creixent consciència de la importància de la prevenció i el tractament precoç per crear o restaurar les condicions que afavoreixin el desenvolupament i la salut mental del nen petit. L'avaluació oportuna i el diagnòstic precís poden ser les bases d'una intervenció efectiva abans de que les primeres alteracions psicològiques es consolidin com patrons inadaptats de funcionament.

Els nens que, en aquesta etapa, presenten alteracions emocionals, difícilment són capaços de verbalitzar el seu malestar a través del llenguatge i el professional ha de fixar-se en les conductes que manifesten per valorar si les alteracions emocionals són significatives. Quan ho són, s'haurà de treballar directament amb els nens i les seves famílies en el procés d'avaluació i tractament.

• Si les alteracions emocionals no són significatives, la intervenció psicològica es dirigeix a informar i assessorar als pares.

• Qualsevol problema psicològic que es presenti en aquesta fase evolutiva, tindrà una solució més fàcil i és el millor moment per poder prevenir, detectar i tractar qualsevol trastorn.

Principals Trastorns que es produeixen en l'etapa preescolar